El 15 de desembre del 2014 va néixer al Zoo l’Oli, un mascle de mona aranya de pel llarg (Ateles hybridus). La seva mare, la Perla, que era primípara, no va saber criar-lo adequadament i davant del risc molt alt que el petit es morís, vam decidir criar-lo amb biberó. Tots els cuidadors de primats del Zoo van estar cuidant-lo intensivament durant sis mesos, alimentant-lo i donant-li el suport necessari perquè es desenvolupés adequadament i alhora mantingués algun tipus de contacte amb la seva família, ja que si es perd aquesta familiaritat, no és possible una futura reintegració al grup, que era el nostre objectiu.

L’Oli avançava molt poc a poc en les seves habilitats locomotores i socials, i això ho feia tot més difícil. Però els seus cuidadors no es van deixar vèncer pel desànim i van fer de tot per ajudar-lo. Va ser decisiva l’aplicació d’una teràpia de joc desenvolupada per la secció de primats del Zoo per tal de donar-li la confiança que sembla que li faltava per tirar endavant (jugant es crea un ambient de distensió que afavoreix la interacció social entre els individus). Mica en mica,  amb molt esforç i afecte, finalment va ser possible la reintegració total de l’Oli a la seva família el febrer del 2017. Des d’aleshores porta una vida normal amb el seu grup integrat pels seus pares Perla i Sito, un altre mascle jove  i 4 femelles.

El cas de l’Oli és el primer de reintegració completa d’un individu d’aquesta espècie a la seva família i n’estem molt satisfets perquè l’experiència i els coneixements adquirits no només són molt útils per a nosaltres sinó que compartint-los amb altres col·legues que treballen en el món de la conservació posem un gra de sorra per preservar aquesta espècie en perill crític d’extinció.

La mona aranya de pel llarg (Ateles hybridus) és una de les espècies més amenaçades del Neotròpic. Habita des del nord de Colòmbia fins al noroest de Veneçuela a les selves plujoses de plana, boscos de ribera i selves de muntanya baixa, de no més dels 700 m d’alçària.

És un primat de costums estrictament arborícoles i les seves extremitats són molt llargues, com també la seva cua prènsil, que actua de cinquena extremitat i ajuda al desplaçament entre el ramatge dels arbres.

Són animals gregaris i es mouen per la selva en subgrups petits d’uns  4 individus però poden formar part de grups grans d’entre 30 i 40 exemplars. Arriben a la maduresa sexual tardiament i solen tenir una sola cria després d’una gestació d’uns 7 mesos i mig. Els exemplars adults pesen entre 7 i 9 Kg.

Segons la llista vermella de la UICN, es tracta d’una espècie en perill crític d’extinció. La seva població natural s’ha reduït en un 80% en els últims 45 anys a causa de la caça i la pèrdida d’hàbitat.