Olivera

Olea europaea

L'olivera té un creixement molt lent, però pot viure molts anys. Això fa que, en els exemplars d'una certa edat, el tronc, tot i ser curt, sigui nuós i recargolat, i la fusta molt dura. La capçada destaca pel color platejat del fullam. És una espècie de cultiu, tot i que es troba naturalitzada per les llavors que s'han escampat. La que sí que es torba en estat silvestre és l'ullastre (O. europaea sylvestris), autòctona de la Península, i forma part de les màquies esclerofil·les del litoral mediterrani.
És un dels conreus més importants a la Mediterrània, juntament amb el blat i la vinya des d'abans del quart mil·lenni abans de Crist. Ja la conreaven els egipcis i possiblement va ser en l'època dels romans quan Espanya va començar a ser el principal productor d'olives del món. Com sempre en aquests casos, l'origen geogràfic exacte és incert; es parla de l'Extrem Orient com de la primera regió on es va conrear.

Hàbitat Natural

Màquies esclerofil·les i terrenys de cultiu de la Mediterrània

Olivera
  • Hàbitat Natural

Classificació

Oleaceae

Hàbit de Creixement

Perennifoli
Perennifoli
Amplada
6-15 m
Alçada
5-7 m

Flor i fruit

Primavera
Tardor

Descobreix com són