El turó europeu (Mustela putorius) és —excloent-hi espècies de reaparició recent com l’os o el llop— el mamífer carnívor més amenaçat de Catalunya, classificat com “en perill d’extinció” a la proposta de nou Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya. Tanmateix, i a diferència d’altres mustèlids com la llúdriga o el visó europeu, l’espècie ha estat poc estudiada, no és objecte de cap pla de recuperació específic i és desconeguda per bona part de la ciutadania.
D’hàbits majoritàriament nocturns, s’alimenta bàsicament de petits rosegadors i amfibis, però es pot especialitzar en la captura de conills allà on són abundants. La distribució del turó pel paleàrtic occidental és àmplia però molt irregular, i és poc abundant a l’Europa occidental i, especialment, a l’arc mediterrani. La seva presència sembla lligada a paisatges en mosaic rics en masses d’aigua, sovint planes agrícoles amb una diversitat elevada d’hàbitats, malgrat que no és una espècie de caràcter tan marcadament semiaquàtic com la llúdriga o els visons europeu i americà.
A Catalunya va ser una espècie relativament comuna fins a la dècada del 1970, però des d’aleshores ha patit una davallada poblacional imparable, fins al punt que cinc anys enrere es va arribar a témer per la seva extinció definitiva. No obstant això, la recollida de dades, la majoria en relació amb atropellaments, durant els darrers anys demostra l’existència d’una metapoblació romanent a les planes de l’Alt i el Baix Empordà.
L’investigador va començar a estudiar l’espècie tres anys enrere amb l’objectiu de delimitar amb la màxima exactitud possible la localització dels nuclis supervivents i esbossar-ne l’ecologia, i ja va comptar amb un ajut econòmic de la Beca Antoni Jonch de l’any 2015. Els resultats obtinguts van confirmar la situació crítica de l’espècie: de les 22 comarques que s’estima que el turó habitava als anys vuitanta ha passat a habitar-ne només 2, l’Alt i el Baix Empordà, i a més, els diferents nuclis detectats semblen desconnectats els uns dels altres.
D’acord amb els resultats obtinguts en les fases inicials d’aquest projecte, ja és possible començar a actuar sobre l’espècie amb l’objectiu de garantir la supervivència dels nuclis romanents, afavorir-ne l’expansió i restablir la connectivitat entre nuclis per crear una metapoblació viable.
Els objectius concrets són els següents:
- Fer un seguiment dels nuclis de turó identificats i investigar nous indicis de presència de l’espècie.
- Aprofundir en el coneixement de l’ecologia del turó investigant la composició de la seva dieta i analitzant les interaccions d’aquest mustèlid amb altres espècies i el seu ús de l’habitat,
- Identificar i caracteritzar ecològicament les àrees de valor estratègic per a l’espècie
- Assessorar i participar en actuacions destinades a recuperar l’espècie, executades per l’Administració pertinent, però definides segons aquest estudi, com augmentar la població de conills en les àrees seleccionades mitjançant vedes i reforçament poblacionals, dur a terme descastaments de visons americans en punts estratègics, dissenyar i condicionar corredors de connexió interpoblacional o implementar mesures destinades a reduir el nombre d’atropellaments en trams de la xarxa viària identificats com a punts negres.
Després de cinc anys d’estudi en els quals s’ha constatat la situació crítica del turó europeu, s’ha posat en marxa el projecte TuroCat per passar a l’acció i posar fre a l’extinció d’aquesta espècie a Catalunya. El projecte, dissenyat pel grup de treball format per tècnics del Zoo de Barcelona, l’ONG Trenca, la UdG i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i executat per la Fundació Trenca, pretén recuperar i tornar a connectar els últims bastions de l’espècie a la província de Girona i crear-ne de nous mitjançant l’alliberament d’exemplars procedents de poblacions sanes d’altres zones de la península Ibèrica