Fa pocs dies hem finalitzat una nova etapa de les obres del complex de la Sabana-Sahel. En aquesta fase, hem acabat les obres de la part exterior de la instal·lació de les girafes i hem construït una nova instal·lació per a les mangostes ratllades. També s’ha enllestit el primer tram d’una passera que travessarà tota la Sabana i que permet admirar els elefants i les girafes des de noves perspectives, inclosa una vista al dormitori d’aquestes segones a través d’un gran finestral. Per acabar, s’han incorporat dos petits miradors dels elefants, un davant de la instal·lació dels flamencs de Cuba i l’altre a una nova escala que puja cap al Bar Sabana a traves d’una petita cova on es poden veure reproduccions de pintures rupestres del desert que mostren la fauna que s’hi pot trobar.

La instal·lació ocupada fins ara per les mangostes, al costat de les mones aranya, serà la nova llar de les suricates, que guanyaran en espai i en nombre i longitud de galeries i caus.

Les noves instal·lacions tenen com a objectiu una millora del benestar de les espècies que les habiten i constitueixen un important recurs pedagògic per explicar les característiques de l’ecosistema del Sahel --extremadament depenent d’un curt període de pluges i, per tant, molt sensible als efectes del canvi climàtic-- i els animals que hi viuen.També s’hi pot veure una petita representació de la flora de la regió del Sahel, fruit de la col·laboració amb el Jardí Botànic de Barcelona, que s’anirà ampliant a mesura que les plantes tinguin les mides adequades per ser plantades.

Un cop les girafes s’han adaptat al seu nou espai i s’han traslladat les mangostes gradualment per garantir una bona adaptació del grup, ja podem convidar tothom a venir a conèixer aquests nous espais que ofereixen punts d’observació espectaculars de la fauna de la sabana.

El Sahel del Zoo

Ubicat al cor del Zoo, aquest gran complex està dedicat a l’ecosistema del Sahel, i a més dels esmentats elefants, girafes, lleons i mangostes, acollirà més endavant i mica en mica altres espècies sahelianes. Des de fa molts anys el Zoo està vinculat a aquesta zona a través de la participació molt activa en projectes de conservació i reintroducció d’algunes de les seves espècies més amenaçades, com les gaseles Mohor i Dorcas, especialment a Senegal, conjuntament amb el CSIC. En els propers anys, el Zoo preveu estendre aquests projectes a d’altres països de la regió.

El complex recrea la vegetació i orografia d’aquest ecosistema predominantment pla i amb predomini de les acàcies, les gramínies i algunes euforbiàcees, utilitzat plantes originàries o altres espècies que ajuden a reproduir-ne el paisatge.

El disseny de totes les instal·lacions està basat en les necessitats dels animals, i una de les seves característiques comunes és que aquests tenen lliure accés a les instal·lacions interiors i exteriors sempre que és possible (exceptuant períodes de fred o estones dedicades a la neteja o altres aspectes tècnics).

Pel que fa a l’experiència del públic, aquest pot observar els animals tant a l’interior dels seus dormitoris com a les zones descobertes des de les perspectives diverses que ofereixen els diferents miradors, i amb alguns punts que permeten una gran proximitat als animals sempre que aquests volen acostar-s’hi.

Al Sahel, només hi ha una població de girafa, a Níger, de la qual no hi ha programa de conservació ex situ. Per representar-la, el Zoo ha triat la girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi), originària del nord de la vall del Rift, perquè és una de les subespècies més amenaçades i en sobreviuen només uns pocs centenars d’exemplars. El Zoo participa en el programa de conservació ex situ dels zoos europeus (EEP) de la girafa de Rothschild i està en converses amb la Direcció de parcs de Níger per a la firma d’un acord per col·laborar també en la conservació de la girafa saheliana.

Pel que fa a les mangostes, el seu nou hàbitat disposa d’una xarxa de galeries interconnectades, així com d’un cau visible per al públic. El grup de mangostes es pot veure des de dos nivell diferents. Un d’ells, a l’alçada de la vista, permet una millor observació dels detalls desenvolupats per aquesta espècie per adaptar-se al seu medi.

Properes actuacions:

Ja s’han iniciat les obres de la següent fase de la Sabana-Sahel, que inclourà la finalització de la  passera ja esmentada i la construcció de la zona exterior del nou hàbitat per a lleons. Les obres finalitzaran el 2019 amb l’ampliació i naturalització de l’hàbitat per als elefants.

El Sahel

Es tracta d’una zona molt extensa de transició entre el desert del Sahara i la sabana africana, que travessa el continent africà d’est a oest, de vegetació bàsicament herbàcia, amb pocs arbres i arbusts escassos, caracteritzada per grans extensions generalment planes amb densitats variables d’animals segons la regió, amb poca aigua però amb dues estacions clarament diferenciades –seca i de pluges. Els països que comprèn són Senegal, Mauritània, Mali, Burkina Faso, Niíger, Nigèria, Txad, Sudan i Eritrea.

Es tracta d’un àmbit amb moltes amenaces per a un important nombre d’espècies com l’òrix blanc, la gasela mohor, la gasela dorcas, l’elefant, la girafa i la tortuga d’esperons, entre d’altres.

Els elefants i girafes del Sahel

A la regió de Gourma, a Mali, hi sobreviu la darrera població important d’elefants del Sahel (formada per entre 500 i 700 animals), que és la més septentrional de tot Àfrica, després de l’extinció, a la dècada dels 80, dels elefants de les muntanyes d’Assaba, a Mauritània.

Les elefantes del Zoo de Barcelona no són del Sahel, però són animals que després d’una vida gens fàcil han trobat al Zoo un lloc on descansar. Fan la funció d’ambaixadores d’aquest hàbitat i permeten explicar als visitants del Zoo les característiques de les diferents espècies que viuen al Sahel i les relacions que estableixen entre elles i amb el seu entorn natural. D’aquesta manera, ajuden a concienciar el públic de la necessitat de protegir els seus congèneres en llibertat.

A la regió de Koure, a Níger, 60 kilòmetres a l’est de Niamey, la capital del país, hi ha la darrera zona on podem trobar girafes al Sahel. Es tracta de la Giraffa camelopardalis peralta, una subespècie endèmica de l’Àfrica occidental. La població de girafes del Níger va caure a un mínim de 50 exemplars el 1984, però gràcies a diferents projectes de conservació actualment el nombre ha augmentat fins a més de 500. Per poder assegurar la supervivència d’aquesta població es requereixen actuacions de conservació continuades, especialment de reforestació i de compensació de danys a l’agricultura, així com de control de la caça furtiva.