El dril (Mandrillus leucophaeus) és una les espècies de primat africà més greument amenaçada en l’actualitat, i podria arribar a extingir-se si no es prenen mesures dràstiques per protegir-la. Les causes principals de l’estat en què es troba aquesta espècie són la pèrdua de l’hàbitat a causa de la desforestació i la caça indiscriminada.

El 1987, el Zoo de Barcelona va fer la primera col·laboració amb els programes de conservació europeus d’espècies en perill (EEP) amb la cessió d’un mascle de dril, anomenat Bioko, que va ser enviat al Zoo d’Hannover com a nou mascle reproductor del grup que mantenia aquesta institució. Bioko va ser un mascle reproductor exemplar i va tenir allí 14 fills.

Era l’inici dels programes d’EEP i de la nova visió i missió dels zoos europeus. Les funcions dels zoos començaven a prioritzar la importància de conservar les espècies ja que començaven les primeres alarmes que el medi natural estava degradant-se de manera exponencial i posant en risc la supervivència d’algunes espècies.

Aquell mateix any van arribar al Zoo dos joves exemplars de dril procedents d’un decomís que la Generalitat havia dut a terme en un circ. Anys més tard, el 1999, va arribar l’Inga, una femella procedent d’un zoo alemany. El grup de drils sempre s’ha avingut molt bé i aquest fet ha repercutit en la seva reproducció, amb uns quaranta descendents que han contribuït a augmentar la població de la seva EEP.

Després que ens deixés en Bioko, el mascle que va liderar el grup de drils des del 2006 fins al setembre del 2018, el grup de femelles ha estat esperant l’arribada del nou mascle que liderés el grup.

El passat 3 de març va arribar en Rourke, procedent del Zoo de Bristol. Una vegada passada la quarantena, actualment està en procés d’associació amb les quatre femelles que viuen al Zoo de Barcelona: l’Inga, la Ilachy, la Fresita i la Bichy. Aquest mascle té comportaments territorials amb els individus juvenils, però comptem que gràcies a la instal·lació de què disposen a Barcelona i l’experiència en el maneig d’aquesta espècie aconseguirem que tingui una bona integració amb tot el grup.

La instal·lació que ocupen actualment els drils al Zoo de Barcelona és un espai ampli, que permet que puguin desenvolupar la seva activitat natural i cobrir totes les seves necessitats amb una bona qualitat de vida.

La instal·lació compta amb una àrea exterior de 350 m² i un edifici de 60 m² en el qual es troben els dormitoris on els animals poden passar la nit en condicions climàtiques controlades. Un dels dormitoris és visible des de la zona del públic, l’anomenem “vestíbul”.

Els animals tenen accés lliure durant el dia a la seva instal·lació exterior, així com al dormitori a la vista del públic. A l’exterior, el substrat és natural, enriquit amb escorça de pi, estructures de fustes, tronc i roques que faciliten el seu desplaçament i l’ocupació de tot l’espai. També hi ha diferents tipus de vegetació resistents a l’estil de vida dels drils, i un grup de tres arbres protegits que els proporcionen ombra a l’estiu.