Està documentat que l’últim llop Ibèric que va viure a Catalunya va ser caçat a la Terra Alta l’any 1935. Va seguir el mateix destí que la resta de grans carnívors a Catalunya, amb la col·laboració activa de la societat i els governs, que el consideraven una amenaça que calia eliminar. Des d’aleshores, el llop es va considerar extingit a casa nostra fins que l’any 2000 es van tornar a trobar evidències de la seva presència i el 2004 se’n va confirmar el retorn al Parc natural del Cadí analitzant mostres d’excrement.

Per fer aquest estudi, prèviament es van seqüenciar genèticament alguns exemplars de llop ibèric, un d’ells provinent del Zoo de Barcelona.

El resultat de l’analítica va ser tota una sorpresa: l’animal efectivament era un mascle de llop, però no ibèric (Canis lupus signatus) sinó italià (Canis lupus italicus)! 

Per sort, els temps de persecució d’aquest animal emblemàtic odiat des de temps immemorials havien quedat molt enrere. En gran part per la tasca reivindicadora de Fèlix Rodríguez de la Fuente els anys setanta del segle passat, la manera de veure el llop ha canviat per sempre, i una nova Llei de caça el 1970, que ell mateix va promoure, va ser determinant per impedir-ne l’extinció. Amb l’evidència del retorn del llop a Catalunya, la Generalitat va decidir que era important seguir-ne l’evolució de la població pel nostre territori.

Calia doncs organitzar aquest seguiment, que va recaure en el cos d’Agents Rurals. Un element clau del projecte és la participació d’una gossa especialment entrenada per trobar rastres, principalment excrements, a partir dels quals s’identifiquen els exemplars i es pot fer un cens. En cas d’atacs a bestiar, també és possible establir si han estat obra del llop o bé de gossos salvatges. La vinculació del Zoo de Barcelona en aquest projecte es va iniciar en el moment de la seqüenciació genètica del llop ibèric i ara també inclou la col·laboració amb els Agents Rurals per ensinistrar una nova gosseta que agafarà el relleu de l’actual “titular”, que s’està fent gran.

El gos escollit per a aquesta feina superespecialitzada és el pastor belga malinois, una raça que s’utilitza molt per localitzar droga. El cadell que s’està entrenant ara es diu Fosca, i quan estigui preparada podrà discriminar els rastres de llop i també d’ós bru. Es tracta d’un procés llarg, que inclou la socialització amb l’agent rural que s’encarrega de la gosseta, en Gabriel Lampreave, responsable del seguiment del llop a Catalunya. La Fosca està aprenent a distingir per l’olor els excrements de llop i de l’ós i a trobar rastres de pèl enganxat a la malesa o en un atac de bestiar.

El mètode d’ensinistrament utilitzat és el següent: s’amaguen excrements d’ós o de llop en una capsa i la Fosca ha de trobar-los per l’olfacte i assenyalar bordant on és el rastre. El premi per a la gosseta és una estona de joc. El Zoo facilita els excrements per fer aquestes “classes”.

La nostra col·laboració amb els Agents Rurals continuarà fins que la Fosca estigui a punt per sortir a la muntanya a “treballar”, una tasca que farà possible el seguiment genètic de les poblacions d’ós bru i llop ibèric a les nostres terres.

Actualment se sap de la presència de dos o tres llops a tot Catalunya, gràcies a les càmeres de fototrampeig, al seguiment dels rastres, petjades, atacs, excrements, i a les analítiques d’aquests. Aquesta xifra és fluctuant, però no hi ha per ara cap evidència que s’hagi reproduït, i per tant no es considera establert a Catalunya. Aquest seguiment exhaustiu ens anirà mostrant l’evolució del llop cap a la desaparició o cap a l’expansió, i qui sap si cap a la hibridació amb el nostre llop Ibèric.