Destaca per la robustesa del tronc i de les branques accentuada per la seva poca alçària. Els fruits, les garrofes, tenen un aspecte embetumat i una polpa dolça i farinosa. Es queden a l'arbre durant tot l'any i, per tant, es poden veure junt amb les flors. En estat silvestre, el trobem formant part de les màquies esclerofil•les mediterrànies amb l'ullastre, el llentiscle i l'arboç. De tota manera, ha estat molt cultivat des d'antic per tota la Mediterrània i no se sap amb certesa si és autòcton del nostre país.

Antigament, el seu conreu va ser molt important per alimentar el bestiar de tir amb les garrofes, però amb la desaparició dels animals del camp, en va declinar el conreu. Darrerament, les garrofes s'estan tornant a utilitzar en la indústria alimentària i farmacèutica.