Palmera normalment de poca alçària i de tronc ramificat. Les fulles són palmades i arrodonides, i és distingeixen de les de la palmera excelsa pel color verd blau grisenc i els llargs pecíols recoberts de punxes molt evidents. A la tardor, les inflorescències es converteixen en uns dàtils arrodonits molt fibrosos, que fan molta pudor. El trobem a les brolles i a les garrigues del litoral mediterrani juntament amb estepes, brucs, argelagues o romaní, entre altres espècies.

És l'única palmera nativa de l'àrea mediterrània (i d'Europa), cosa que fa que estigui força protegida: a Catalunya, no se'n pot agafar cap exemplar ni cap de les seves parts sense una autorització prèvia. Si bé el seu fruit no té cap interès culinari, la seva gemma apical és un menjar suculent que els jardiners coneixen molt bé.