Cangur vermell
El cangur vermell és el més gran de tots els marsupials. Els mascles, que poden arribar a mesurar més de 2 de llargària comptant la cua i a pesar fins a 92 kg, tenen el pelatge de color vermell, mentre que les femelles, més petites, són de color gris. Poden arribar a saltar fins a 9 m de longitud.
Les poblacions són encara abundants a les àmplies regions obertes i gairebé desèrtiques del centre i l’oest d’Austràlia que constitueixen el seu hàbitat.
--
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Centre i oest d’Austràlia.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El cangur roig és el més gran dels marsupials actuals, ja que arriba a mesurar 1,4 metres de longitud i la cua pot arribar als 120 cm. Els mascles, que poden pesar més de 90 kg, solen tenir el pelatge més vermellós i són més grans, mentre que les femelles són de color gris perla. Sol romandre en posició bípeda, amb la cua com un tercer punt de suport. Els cangurs vermells no es poden desplaçar caminant, i s'han de moure a salts. En posició quadrúpeda han d'avançar amb les dues potes del darrere alhora.
El seu hàbitat característic el constitueixen les àmplies regions àrides i obertes del centre i l’oest d’Austràlia.
S’alimenten d’herbes i de fulles d’arbusts, que ingereixen principalment a primera hora del matí i en baixar el sol, però es mantenen a l’ombra durant les hores més caloroses del dia.
El cangur vermell es reprodueix de manera oportunista, quan les condicions ambientals són favorables i, com en altres espècies de cangurs, l’aparellament pot tenir lloc just després del part, de manera que es produeix un blastòcit en diapausa que es desenvoluparà més tard, quan la cria del part anterior abandoni el marsupi. Normalment neix una sola cria al cap de 33 dies de gestació, que puja agafant-se als pèls de l’abdomen de la mare fins al marsupi, seguint el camí que la mare li ha marcat llepant-se. Ja dins del marsupi s’aferren a un dels dos mugrons, on romanen uns vuit mesos, tot i que posteriorment hi van tornant per mamar durant uns quants mesos més, fins que neix la següent cria. El vincle amb la mare s’allarga fins assolir la maduresa sexual.
Acostumen a viure en petits grups, tot i que la mancança d’aliment pot fer que es formin grups més nombrosos. També hi ha individus més solitaris. En els grups es poden donar baralles per la dominància entre mascles, que es colpegen amb les extremitats anteriors, de manera similar a un combat de boxa, i també es poden donar guitzes amb les potes posteriors, fent servir la cua per estabilitzar-se i aguantar el seu pes.
El cangurs es desplacen a gran velocitat mitjançant salts, que impliquen un moviment sincrònic de les dues potes posteriors. Aquesta forma de desplaçament és molt eficaç a velocitats altes i consumeix poca energia. Per tal de desplaçar-se a velocitats més baixes, fa servir també la cua, que amb les potes davanteres funciona a mode de trípode i els confereix estabilitat.
Els salts del cangur vermell poden arribar a 3 m d'altura i a 10 de llargada, poden arribar a una velocitat de 50 km/h.
Les poblacions són encara força abundants i en determinades regions fins i tot cal regular-ne el nombre mitjançant la caça controlada.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.
