Dragó de Komodo
El dragó de Komodo, que pot arribar a fer més de 3 metres de longitud i a pesar més de 150 quilograms, és el sauri més gros del món. Habita únicament a les petites illes d'Indonèsia de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami.
Es mou amb agilitat pel terra malgrat tenir un pes considerable (pot córrer a 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre illes properes quan els corrents marins són favorables.
D'alimentació carnívora i carronyaire, té una saliva força tòxica. És el predador més poderós de les illes en les quals habita, ja que en aquestes no es troben grans mamífers caçadors com ara tigres o lleopards.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Habita únicament a les petites illes d'Indonèsia de Komodo, Rinca, Flores, Gili Motang i Gili Dasami.El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 750 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
En estat salvatge, un dragó de Komodo adult pesa al voltant d’uns 70 quilograms, tot i que els exemplars en captivitat poden arribar a pesar-ne més de 160. Pot superar els 3 m de longitud i té una cua tan llarga com el cos, així com unes seixanta dents en forma de serra, que es canvien sovint i que poden mesurar fins a 2,5 centímetres de llarg. La llengua és llarga i de color groc, marcadament bifurcada. La coloració és grisa o brunenca, amb diferents tonalitats verdoses i rogenques per tot el cos.
El seu hàbitat natural són les zones més aviat planes de sabana i bosc obert que creixen en aquestes illes d'origen volcànic, de clima sec i calorós, amb uns 750 mm de precipitació anual, però que cauen en tan sols durant tres o quatre mesos, de desembre a març.
D'alimentació carnívora i carronyaire, és el predador més poderós de les illes en les quals habita, ja que no s'hi troben grans mamífers caçadors com tigres o lleopards. Quan assoleix l'estat adult, pot capturar preses de grandària tan considerable com cérvols, búfals aquàtics, cabres o porcs salvatges, encara que també depreda micromamífers, aus, ous, peixos, crancs i fins i tot cries i joves de la seva pròpia espècie. Caça a l'aguait, mossegant les preses amb les poderoses mandíbules i, si la víctima escapa després de l'atac, mor a les poques hores a causa de la infecció produïda pels més de 50 bacteris que conté la seva saliva.
La reproducció és ovípara: després de la còpula, la femella pon de vint a quaranta ous en un niu excavat al terra, on naixeran les cries després de set o vuit mesos. A més, però, és una de les poques espècies de vertebrats que es pot reproduir per partenogènesi, un tipus de reproducció asexual en la qual les femelles poden produir nous exemplars viables sense ser fecundades per un mascle.
La seva activitat es desenvolupa principalment a primera hora i en caure el sol, ja que evita moure's a la nit i durant les hores més caloroses del dia, i presenta un marcat comportament territorial; els mascles defensen un territori que pot arribar fins als 2 km2.
Es mou amb molta agilitat pel terra malgrat el considerable pes (s'ha arribat a registrar una velocitat de 20 km/h en distàncies curtes), neda molt bé i és capaç fins i tot de desplaçar-se entre illes properes quan els corrents marins són favorables, i fins i tot puja als arbres amb facilitat, sobretot els exemplars joves.
La població actual del dragó de Komodo s'estima entre 5.000 i 6.000 exemplars i, malgrat que més de la meitat d'ells viuen dins els límits del Parc Nacional de Komodo, que comprèn la majoria de les illes habitades per l'animal, tots els estudis elaborats les darreres dècades assenyalen una progressiva minva en els efectius i en l’àrea de distribució. Els motius d'aquesta davallada són d’origen humà: destrucció de l’hàbitat a causa de la transformació d'àrees naturals en conreus, fragmentació de les poblacions per l'augment progressiu dels nuclis urbans, disminució de les preses a causa de l'excés de caça i fins i tot la captura d'exemplars per subministrar al tràfic il·legal d'animals de companyia.
En captivitat, ja fa uns anys que s'ha començat assolir l'èxit en la reproducció a diferents zoos del món com els de Washington, Cincinnati, Honolulu, Miami o Jakarta. A Europa, de moment, només s'ha aconseguit reproduir als zoos de Praga, Londres, Chester i Reptilandia, a l'illa de Gran Canària, a més del nostre zoo, que participa en l’EEP de l’espècie, i on l’any 2012 van néixer dotze exemplars d’aquest amenaçat varà gegant.