Facoquer
El facoquer és un porc salvatge africà pràcticament desproveït de pèl, a excepció d’una llarga crinera. Són força característics els dos parells de berrugues que té a la cara i els grans ullals que presenten ambdós sexes, encara que són més desenvolupats en els mascles.
Viu en sabanes i àrees obertes on les femelles i els joves formen petits grups familiars, mentre que els mascles adults són solitaris. S’alimenta d’una àmplia varietat de vegetals, inclosos els conreus agrícoles.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Bona part d’Àfrica al sud del Sàhara excepte a l’interior de la selva tropical.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El facoquer és un porc salvatge africà pràcticament desproveït de pèl, a excepció d’una llarga crinera i d’un floc a l’extrem de la cua, que aixeca com a senyal d’avís als seus congèneres quan fuig d’algun perill. Són força característics els dos parells de berrugues que té a la cara i els grans ullals que presenten ambdós sexes, encara que són més desenvolupats en els mascles. Els de la mandíbula superior es dobleguen cap amunt i poden fer entre 25 i 60 centímetres, mentre que els de la mandíbula inferior són considerablement més petits però més esmolats.
Sabanes arbrades, planes herbàcies i semideserts amb vegetació arbustiva.
De regim omnívor, s’alimenta d’una àmplia varietat de vegetals com herba, fruits, baies, tubercles, bulbs, molses i arrels, però també consumeix ous d’ocell, petits animals i fins i tot carronya. Quan menja, sovint es recolza sobre els canells de les extremitats anteriors i fa servir el musell per excavar i buscar arrels i bulbs amagats sota terra.
Durant l’època de zel tant mascles com femelles es mostren promiscus i s’aparellen amb diferents individus. En aquests moments, els mascles solen protagonitzar lluites rituals per aconseguir l’accés a les femelles i en aquestes lluites normalment no fan servir els esmolats ullals inferiors, que podrien causar ferides importants, i la gran berruga situada a la regió suborbital protegeix l’ull dels cops que poden produir els ullals superiors.
Els porcells neixen després d’uns 160-175 dies, el període de gestació més llarg de totes les espècies de porcs, romanen al cau durant unes sis o set setmanes i posteriorment acompanyen la mare fins que arriben als dos anys.
Viu en sabanes i àrees obertes on les femelles i els joves formen grups familiars de fins a una vintena d’individus, mentre que els mascles adults són de costums més solitaris. Utilitza caus excavats per altres animals, principalment pels porcs formiguers (Orycteropus afer), per dormir i protegir-se dels predadors i de les temperatures extremes, ja que la manca de pèl i d’una capa de greix subcutània els pot provocar problemes de termoregulació. Entra als caus reculant, amb la cara cap a l’obertura, per poder plantar cara als possibles intrusos.
No és un animal territorial i diferents grups poden compartir àrees de descans, d’alimentació o de bany.
Durant el primer any de vida, la mortalitat arriba al 50%, causada per les temperatures extremes, malalties i els predadors, tot i que les femelles defensen acarnissadament els petits i planten cara fins i tot als lleons, als quals poden arribar a provocar ferides greus.
Força comú en bona part de la seva àrea de distribució, és perseguit per l’ésser humà en moltes regions a causa dels danys que ocasiona als conreus per ser transmissor d’algunes malalties al bestiar domèstic, com la pesta porcina, i servir d’hoste a la mosca tse-tse, que transmet la malaltia de la son als humans.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB d’aquesta espècie.