Facoquer

Phacochoerus africanus

El facoquer és un porc salvatge africà pràcticament desproveït de pèl, a excepció d’una llarga crinera. Són força característics els dos parells de berrugues que té a la cara i els grans ullals que presenten ambdós sexes, encara que són més desenvolupats en els mascles.

 

Viu en sabanes i àrees obertes on les femelles i els joves formen petits grups familiars, mentre que els mascles adults són solitaris. S’alimenta d’una àmplia varietat de vegetals, inclosos els conreus agrícoles.

Programa de Cria

ESB_Zoo_Captura

Hàbitat Natural

Bona part d’Àfrica al sud del Sàhara excepte a l’interior de la selva tropical.

Facoquer
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
No avaluada

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Artiodactyla
Família
Suidae

Característiques físiques

60-150 kg
Birth Weight: 500-700 g
55-85 cm
10-15 anys, fins a 20 en captivitat

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
160-175
Dies
Cria
1-8, normalment 2-3

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El facoquer és un porc salvatge africà pràcticament desproveït de pèl, a excepció d’una llarga crinera i d’un floc a l’extrem de la cua, que aixeca com a senyal d’avís als seus congèneres quan fuig d’algun perill. Són força característics els dos parells de berrugues que té a la cara i els grans ullals que presenten ambdós sexes, encara que són més desenvolupats en els mascles. Els de la mandíbula superior es dobleguen cap amunt i poden fer entre 25 i 60 centímetres, mentre que els de la mandíbula inferior són considerablement més petits però més esmolats.

Hàbitat

Sabanes arbrades, planes herbàcies i semideserts amb vegetació arbustiva.

Alimentació

De regim omnívor, s’alimenta d’una àmplia varietat de vegetals com herba, fruits, baies, tubercles, bulbs, molses i arrels, però també consumeix ous d’ocell, petits animals i fins i tot carronya. Quan menja, sovint es recolza sobre els canells de les extremitats anteriors i fa servir el musell per excavar i buscar arrels i bulbs amagats sota terra.

Reproducció

Durant l’època de zel tant mascles com femelles es mostren promiscus i s’aparellen amb diferents individus. En aquests moments, els mascles solen protagonitzar lluites rituals per aconseguir l’accés a les femelles i en aquestes lluites normalment no fan servir els esmolats ullals inferiors, que podrien causar ferides importants, i la gran berruga situada a la regió suborbital protegeix l’ull dels cops que poden produir els ullals superiors.

 

Els porcells neixen després d’uns 160-175 dies, el període de gestació més llarg de totes les espècies de porcs, romanen al cau durant unes sis o set setmanes i posteriorment acompanyen la mare fins que arriben als dos anys.

Conducta

Viu en sabanes i àrees obertes on les femelles i els joves formen grups familiars de fins a una vintena d’individus, mentre que els mascles adults són de costums més solitaris. Utilitza caus excavats per altres animals, principalment pels porcs formiguers (Orycteropus afer), per dormir i protegir-se dels predadors i de les temperatures extremes, ja que la manca de pèl i d’una capa de greix subcutània els pot provocar problemes de termoregulació. Entra als caus reculant, amb la cara cap a l’obertura, per poder plantar cara als possibles intrusos.

 

No és un animal territorial i diferents grups poden compartir àrees de descans, d’alimentació o de bany.

 

Durant el primer any de vida, la mortalitat arriba al 50%, causada per les temperatures extremes, malalties i els predadors, tot i que les femelles defensen acarnissadament els petits i planten cara fins i tot als lleons, als quals poden arribar a provocar ferides greus.

Estatus i programes de conservació

Força comú en bona part de la seva àrea de distribució, és perseguit per l’ésser humà en moltes regions a causa dels danys que ocasiona als conreus per ser transmissor d’algunes malalties al bestiar domèstic, com la pesta porcina, i servir d’hoste a la mosca tse-tse, que transmet la malaltia de la son als humans.

 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB d’aquesta espècie.