Guanac
El guanac, una de les dues espècies de camèlids salvatges existents a l’Amèrica del Sud, és l’ancestre silvestre que ha donat origen a les dues formes domèstiques, la llama i l’alpaca.
És el més adaptable de tots els seus congèneres, ja que viu des del nivell del mar fins als 4.000 m d’altitud i ocupa també molts tipus d’ambients: prats semidesèrtics, sabanes, terrenys poc forestats amb arbustos i, ocasionalment, fins i tot boscos.
Hàbitat Natural
Des del nord del Perú, Bolívia i el Paraguai fins a la Patagònia i la Terra del Foc, a Xile i l’Argentina, sempre en regions tranquil·les i allunyades de les poblacions humanes.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Aquest àgil camèlid, de pelatge més llarg que la vicunya però més curt que la llama i l’alpaca, és de color marró rogenc amb les parts inferiors blanques i la cara més fosca.
És el més adaptable de tots els seus congèneres, ja que viu des del nivell del mar fins als 5.000 m d’altura, i ocupa prats semidesèrtics, sabanes, terrenys amb arbusts i, ocasionalment, boscos.
D’alimentació herbívora, menja tota mena d’herbes, tubercles, molses, llavors i fulles tendres. Els guanacs són coneguts per la capacitat d’escopir saliva o boles de menjar que estan mastegant a una gran distància.
L’època de zel es dóna entre els mesos de novembre i febrer. En aquesta època, els mascles es tornen molt agressius i es barallen entre ells per les femelles. Després d’una gestació de 345-360 dies, neix una sola cria, rarament dues, que ja pot seguir la seva mare als 15-20 minuts després d’haver nascut.
Animal social de costums territorials, els ramats de femelles i cries són dirigits per un mascle adult. Els altres mascles formen grups a part i, quan arriba el període reproductor, lluiten amb els dominants per tal d’ocupar la posició privilegiada entre les femelles. Quan se sent en perill, pot córrer a més de 60 km/h, una característica important per a la supervivència en un hàbitat obert on no hi ha possibilitats d’amagar-se. El seu predador natural més important és el puma.
Animal social de costums territorials, els ramats de femelles i cries són dirigits per un mascle adult. Els altres mascles formen grups a part i, quan arriba el període reproductor, lluiten amb els dominants per tal d’ocupar la posició privilegiada entre les femelles. Quan se sent en perill, pot córrer a més de 60 km/h, una característica important per a la supervivència en un hàbitat obert on no hi ha possibilitats d’amagar-se. El seu predador natural més important és el puma.