Viu en grups familiars constituïts per fins a una trentena d'exemplars, que solen estar liderats per una femella adulta. En alguns llocs especialment rics en preses potencials, com el cràter del Ngorongoro, a Tanzània, es poden arribar a formar grups de més de vuitanta animals. Aquests clans més o menys emparentats defensen el seu territori davant d’altres clans de hienes marcant els límits amb les secrecions de les glàndules anals, l’orina i els excrements.

D'hàbits nocturns o crepusculars, els caus subterranis són excavats per elles mateixes o aprofitant i engrandint els dels porcs formiguers i altres animals excavadors. Com a espècie social que és, emet tota una sèrie de variades vocalitzacions, la més coneguda de les quals és una mena de lladruc repetitiu que recorda vagament el riure humà.

Malgrat la imatge que des de sempre s’ha transmès d’aquesta espècie, un animal que es limita a menjar les despulles que pot rapinyar als autèntics caçadors de la sabana com són lleons, guepards o lleopards, tots els estudis de camp duts a terme en el seu hàbitat natural demostren que gairebé el 70% de les preses són capturades per aquests predadors intel·ligents que cacen en grup i que, en moltes ocasions, són espoliades pels mateixos lleons, que s’aprofiten de les habilitats cinegètiques de les hienes.