Tití de mans rosses
El tití de mans rosses es caracteritza pel contrast entre el pelatge fosc del cos i el color daurat de peus i mans. De fet, el seu nom científic fa referència al mitològic rei Mides, que transformava en or tot el que tocava.
D’alimentació omnívora, viu en grups familiars de fins a deu individus a les selves plujoses, boscos inundables i sabanes arbrades del nord-est del Brasil, el Surinam i les Guaianes.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Nord-est de Brasil, el Surinam i les Guaianes.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
El tití de mans rosses es caracteritza pel contrast entre el pelatge fosc del cos i el color daurat o ataronjat de peus i mans. El pelatge del cos, la cua, la cara i les orelles és negre, amb un disseny pigallat de taques clares a l’esquena.
Ocupa una àmplia varietat de zones forestals: selves plujoses, boscos inundables, sabanes arbrades i altres hàbitats més oberts.
D’alimentació omnívora, menja fruits, nèctar, flors i brots tendres, però una gran part de la dieta està formada per insectes i altres artròpodes. Captura també ocasionalment petits vertebrats com granotetes i petits rèptils.
Només una femella del grup es reprodueix i, després d’uns 150 dies de gestació, neixen dues cries que són carregades pel pare i altres integrants del grup que l’entreguen a la mare només per a la lactància.
Viu en grups familiars de fins a una quinzena d’individus que defensen un territori davant dels altres grups. D’activitat diürna i d’hàbits molt arborícoles, acostuma a moure’s per les branques i pels troncs dels arbres d’entre deu i vint metres del terra de la selva.
Espècie força adaptable als canvis en l’ambient provocats per l’ésser humà, és encara freqüent a moltes regions de la seva àrea de distribució.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB d’aquesta espècie.