Trompeter alagrís
El trompeter d’ales grises viu en grups d’entre sis i vint individus que es desplacen pel terra dels boscos tropicals humits del nord de l’Amèrica del Sud. S’alimenta de fruita madura i de petits invertebrats i sovint segueix els grups d’animals arborícoles, com les mones udoladores, per aprofitar les llavors i la fruita que deixen caure.
Hàbitat Natural
Nort del Brasil, les Guaianes i sud de Veneçuela i Colòmbia, fins a l'Equador i Nord del Perú
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Aquest ocell, de la família de les grues, pot arribar a mesurar fins a 45 cm d’alçada, fet força interessant per a una espècie eminentment forestal i que no sol triar àrees molt obertes per viure. El plomatge és de color negrós i al dors i les plomes terciàries, el color esdevé gris pàl·lid amb una petita àrea cremosa a la part més alta de l’esquena, però encara lluny del clatell. Té les potes llargues i pàl·lides, el bec de color groguenc o pàl·lid i el coll llarg i prim, amb coloracions irisades a la part ventral, amb tons verdosos i porpres.
Habita essencialment boscos densos i selves tropicals des del nivell del mar fins als 750 metres d’alçària, al nord del Brasil, les Guaianes i el Surinam, el sud-est de Veneçuela i Colòmbia, l’est de l’Equador i el nord del Perú.
Es tracta d’un ocell principalment frugívor tot i que, depenent de l’època, pot evolucionar a una dieta més insectívora o fins i tot carnívora.
Cria en grups cooperatius especialment durant l’època humida, tot i que hi ha una certa variabilitat depenent del règim de temperatures i micromicles particulars de cada àrea. Construeix un niu força escàs en forats d’arbrets caiguts, a l’aire lliure i sense sostre, on pon entre dos i quatre ous, tot i que l’habitual són tres, que coven durant 27 o 28 dies ambdós membres de la parella (aquest comportament cooperatiu en la incubació es coneix per parelles mantingudes en captivitat, ja que a la natura no ha estat possible confirmar-lo).
Sedentari i territorial al llarg de la seva àrea de distribució.
No es troba en perill d’extinció i, tot i que es troba àmpliament distribuït, el seu caràcter territorial sempre comporta que la densitat de parelles sigui baixa. Pateixen especialment en alguns països la caça furtiva i la pèrdua d’hàbitat. En algunes àrees i a causa del seu caràcter ferotge i cridaner se’ls ha arribat a domesticar per fer-los servir de guardes i vigilants.