Tití argentat
El tití argentat té el pelatge predominantment blanc amb la cua fosca. Com la major part dels titins, a més d’alimentar-se de fruita, brots i petits animals, menja sovint diferents tipus de resines vegetals.
Ocupa les selves plujoses del nord-est del Brasil, al sud del riu Amazones. L’accelerada destrucció de l’Amazònia està provocant una greu disminució de les seves poblacions.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Nord-est del Brasil, al sud del tram final del riu Amazones.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Aquest tití es caracteritza pel pelatge totalment blanc excepte el de la seva llarga cua, que és de color negre. En aquesta contrastada coloració destaca també el color rosat de la cara i les orelles.
Selves primàries i secundàries de plana.
Menja petites fruites, nèctar, saba, resines, fulles, brots tendres, insectes i petits vertebrats.
La gestació dura al voltant dels 145 dies i neixen dues cries en cada part, rarament una de sola. Les femelles dominants acostumen a reproduir-se dos cops a l’any i les seves hormones inhibeixen la reproducció de les altres femelles del grup.
Són animals diürns i arborícoles que es mouen amb gran agilitat entre les branques dels arbres gràcies a la presència d’urpes en lloc d’ungles als dits de mans i peus. Viuen en petits grups familiars formats per fins a una desena d’exemplars que defensen el seu territori amb marques olfactives i emissions sonores.
Les poblacions han disminuït considerablement els darrers temps a causa de la pèrdua del seu hàbitat forestal provocat per la desforestació accelerada per aconseguir espai per als conreus i les pastures per al bestiar domèstic. Malgrat que és capaç d’adaptar-se força bé a la degradació parcial dels boscos, la fragmentació de les poblacions en petits nuclis aïllats el perjudica també considerablement.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’ESB de l’espècie.
