Molt abundant fins fa relativament poc, vivia en grans ramats que es desplaçaven a través del desert en busca de pastures i d’aigua. Des de sempre havien estat perseguides pels pobles nòmades que habiten la zona i que s’alimentaven de la seva carn, però va ser l'arribada de les armes de foc i dels automòbils el que va provocar una fortíssima davallada de les poblacions.

Per intentar salvar aquesta gasela i altres espècies saharianes en perill d'extinció, l'any 1971 es va crear a la província d'Almeria el Parc de Rescat de Fauna Sahariana, que ha tingut un notable èxit en el seu objectiu, ja que s'han pogut enviar exemplars nascuts en les seves instal·lacions a diferents parcs zoològics, entre ells el nostre, i a més ha permès ja la reintroducció d'alguns animals en determinats parcs i reserves de fauna del nord d'Àfrica.

Seguint les recomanacions de L’Estratègia Mundial dels Zoos i Aquaris per a la Conservació, que pretenen fomentar la conservació in situ, és a dir, en els llocs d’origen de les espècies, el Zoo de Barcelona, en col·laboració amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i altres zoos d’Europa, participa en un important projecte de reintroducció de la gasela dorcas en un dels països africans d’on és originària aquesta espècie, el Senegal. 

I ho ha fet amb l’aportació d'exemplars de la col·lecció del Zoo, de línies genètiques escollides, així com en assessorament tècnic i veterinari. A més a més, i des del punt de vista educatiu, el Zoo ha elaborat uns plafons informatius per al centre de recepció de la Reserva de Fauna de Guembeul, que és el lloc on arriben primer els animals per passar un període d’adaptació, abans de portar a terme l’alliberament definitiu de l’espècie al Parc Nacional de Ferlo Nord.
El Parc Zoològic de Barcelona participa també en l’EEP d’aquesta gasela.