La llúdriga s’ha reproduït al riu Mogent per primera vegada després de més de quatre dècades. Així ho ratifiquen les imatges enregistrades amb les càmeres de fototrampeig instal·lades en el marc del “Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, que estan duent a terme l’Observatori RIVUS, dins la Fundació RIVUS, i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
El nou grup familiar es compon d’una femella i dues cries, nascudes a l’estiu, que ja fan desplaçaments diaris acompanyades de la mare. I així continuaran fins a assolir aproximadament un any de vida, que és l’edat mitjana d’emancipació d’aquesta espècie.
Els darrers anys s’havien detectat individus de forma periòdica en aquest afluent del riu Besòs, però eren llúdrigues que estaven de pas i que provenien d’altres zones. Es tractava d’exemplars que tenien el riu Mogent com a zona de dispersió i hivernada, però no de cria.
L’any passat, aquest mateix projecte, va permetre confirmar, per tercer any consecutiu, que la llúdriga es reprodueix a la conca del Besòs (2020, al Congost i 2021, al Ripoll), sempre en sectors prou tranquils, productius i ecològicament funcionals. S’estima que la població actual en aquesta conca és d’uns 10 individus.
Segons Arnau Tolrà, ecòleg i investigador responsable de l’estudi, els resultats del projecte suggereixen que “la incipient recuperació de l’espècie a la conca es troba visiblement supeditada a restriccions humanes, com la simplificació de l’hàbitat i la sobrefreqüentació, l’efecte de les quals es tradueix en una població encara localitzada i vulnerable a nivell local”.
Per a Antoni Alarcon, director del Zoo de Barcelona, “aquesta troballa posa en evidència la rellevància del treball per a la conservació dels hàbitats per tal de preservar-ne la biodiversitat. I més en el cas d’hàbitats tan estressats i tan problemàtics com les conques fluvials del Besòs i la Tordera, rius marcadament mediterranis. La seva recuperació ha estat un esforç de molts anys que fa possible rebre ara la molt bona notícia de l’observació d’aquesta família de llúdries al Mogent. És un fet puntual, però un clar motiu per a l’esperança que ens esperona a continuar endavant. Per això els tècnics del Zoo, en el marc de la Fundació Barcelona Zoo, juntament amb la Fundació RIVUS i el suport del Departament d’Acció Climàtica treballen en el seguiment d’aquesta espècie indicadora de la recuperació dels hàbitats fluvials”.
El motiu de la desaparició de la llúdriga de la conca del Besòs durant el segle XX va ser l’efecte combinat de la contaminació de les aigües, la persecució humana i la degradació de l’hàbitat. Anys després, la reducció de la contaminació i la seva protecció legal, sumada a la gran capacitat dispersiva de l’espècie, ha permès un retorn a bona part de les conques hidrogràfiques que l’havien vist desaparèixer, incloses les més humanitzades.
A la conca de la Tordera ja hi ha una població estable d’unes 20 llúdrigues
La situació de la llúdriga a la conca del Besòs contrasta amb la seva situació a la conca veïna de la Tordera, on malgrat haver retornat de forma gairebé simultània i també estar condicionada per notables pressions humanes, la major disponibilitat d’hàbitat adequat està permetent l’establiment d’una població més gran, estimada en aproximadament uns 20 individus.
Precisament, l’objectiu principal del ”Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, en marxa des de 2018, és avaluar quins reptes enfronta l’espècie i la seva comunitat ecològica en l’actualitat i així identificar mesures que permetin compatibilitzar l’activitat humana i la conservació dels nostres espais fluvials.