El pebrer bord té un tronc gruixut, amb moltes ramificacions que cauen gairebé fins a terra. Això el pot fer confondre amb el desmai, però fixeu-vos bé en les fulles. Aquestes són compostes, de color verd clar i estan a la mercè del vent a causa dels llargs pecíols i del caràcter pèndul de les branques. En el seu hàbitat natural, és freqüent trobar-lo seguint el curs de rius secs però amb aigua subterrània accessible.

El fruit s'utilitza per adulterar el pebre, ja que en recorda l'aroma. A Mèxic, fermenten aquests fruits per obtenir un licor anomenat capalote.