Aufrany comú

Neophron percnopterus

És un petit voltor que viu a les estepes i altres llocs oberts del sud d’Europa, Pròxim Orient fins a l’Índia i bona part d’Àfrica. D’alimentació carronyera i comportament migratori, cada any arriba al nostre país per criar en nius fets als penya-segats. És una de les poques espècies d’animals capaç d’utilitzar un estri, ja que s’ha comprovat que pot trencar els ous d’estruç abandonats a la sabana africana amb l’ajut de pedres que deixa caure amb el bec. 

Programa de Cria

EPP - Zoo Barcelona

Hàbitat Natural

Sud d'Europa, Pròxim Orient fins a l'Índia, i bona part d'Àfrica.

Aufrany comú
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Falconiformes
Família
Accipitridae

Característiques físiques

1600-2200 g
Birth Weight:
58-70 cm
Fins a 40 anys

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Gregària
Alimentació
Carronyaire

Reproducció

Gestació
38-44 dies
Dies
Cria
2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

De plomatge bàsicament blanc, les plomes de l'extrem de les ales són negres. La cara i el coll, de pell nua sense plomes, són de color groc, i és característic el plomall de llargues i primes plomes blanquinoses que envolta el cap. En vol, es reconeix per la coloració bicolor blanca i negra i per la forma cuneïforme de la cua. Els joves tenen el plomatge de color brunenc uniforme i la cara, de color grisós.

Hàbitat

Viu a les estepes, semideserts i altres llocs oberts del sud d’Europa, el Pròxim Orient fins a l’Índia i bona part d’Àfrica.

Alimentació

L’alimentació és fonamentalment carronyaire, però el bec és llarg i estret, menys robust que el d'altres espècies de voltors, per la qual cosa no pot esquinçar la pell dels cadàvers de grans animals. Ha d'esperar que els voltors de més grandària comencin la feina per tal d'accedir a les parts més toves que constitueixen la seva dieta. També aprofita les restes de petits animals com conills, ocells, rèptils o peixos.

 

Reproducció

Construeix el niu en lleixes, coves, cavitats o esquerdes de penya-segats, i les parelles tornen cada any a la mateixa zona de reproducció. La posta consta generalment de dos ous, que són covats pels dos membres de la parella.

Conducta

És una de les poques espècies d’animals capaç d’utilitzar un estri, ja que s’ha comprovat que pot trencar els ous d’estruç amb l’ajut de pedres que deixa caure amb el bec.

 

De comportament migratori, és una espècie estival al nostre país, que arriba aquí per a la reproducció a partir del mes de febrer. L'hivern el passa a l'Àfrica subsahariana. Les poblacions que viuen a les illes Balears i les Canàries, en canvi, són del tot sedentàries.

Estatus i programes de conservació

Les seves poblacions van patir una important davallada durant la segona meitat del segle passat, de la qual amb prou feines s’estan recuperant. Els principals motius d'aquesta situació han estat la utilització del verí al camp, que els darrers anys torna a ser un problema seriós, les molèsties a les zones de cria, la caça directa o els impactes en les línies elèctriques.

 

La situació actual de l'espècie continua sent precària a tota la península Ibèrica i, malgrat que aquí és on es troba la major part de la població europea, alguns grups concrets, com els de les illes Canàries o les de les Balears, es troben actualment en una situació crítica. El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.