Cacatua de cresta groga
La cacatuade cresta groga és un ocell molt adaptable que es troba tant a la selva plujosa com a la sabana de terres baixes i els conreus de Nova Guinea i altres illes situades al nord i a l’est. Fora de l’època de cria forma grups nombrosos amb un marcat comportament social: quan s’alimenten a llocs oberts, alguns exemplars resten vigilant d’alt d’un arbre, encara que això no succeeix quan mengen a l’interior dels boscos.
Hàbitat Natural
Boscos de Nova Guinea i nord i est d'Austràlia
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
La cacatua de cresta groga és un ocell de l’ordre dels lloros i guacamais –psitaciformes– tot i que pertany a una família que agrupa totes les cacatues i que queda ben diferenciada taxonòmicament d’altres psitàcids. Bàsicament és blanca a tot el plomatge, tot i que presenta una cresta –que pot aixecar– d’una llargada considerable de color groc. De vegades, i depenent de la subespècie, l’arc orbital, que es troba desproveït de plomes, pot tenir colors blanquinosos, blaus o grisosos.
Habita principalment boscos primaris humits, camps oberts i boscos perennifolis fins als 1.400 metres d’alçària a Nova Guinea i Austràlia.
S’alimenta principalment de llavors i fruits, tot i que compensa la dieta amb cucs, insectes i larves, que captura tot pasturant pel terra.
L’època reproductiva abasta des de l’agost fins al gener a Austràlia i entre el maig i el setembre a Nova Guinea. Construeix el niu en forats d’arbres, amb suficient matèria vegetal per condicionar l’espai, on pon entre dos i tres ous que coven tant mascle com femella durant períodes compresos entre els 25 i 27 dies. Tenen un caràcter marcadament territorial durant la època reproductiva.
Tot i que durant l’època reproductiva és territorial i solitària, fora d’aquesta pot formar grups força grans, sobretot quan es desplaça –de vegades molts quilòmetres– en la cerca d’aliment.
Es troba fora de perill, tot i que la pèrdua d’hàbitat i la captura d’individus per al mercat de mascotes suposa una pressió constant que produeix un degoteig de baixes constant que pot portar l’espècie a trobar-se en un perill més alt. A Nova Guinea, la pèrdua d’hàbitat comença a suposar un veritable problema per a les poblacions de l’illa.
