Cigonya blanca
Es troba als aiguamolls i prats prop de l’aigua, on captura els invertebrats, peixos, amfibis i rèptils de què s’alimenta. És una espècie migratòria, que passa l’hivern a l’Àfrica subsahariana i torna a Europa a partir del febrer per fer el niu cada any al mateix lloc, normalment a torres i campanars. En els darrers anys, cada vegada és més sedentària, ja que troba menjar durant tot l’any als abocadors d’escombraries.
Hàbitat Natural
Bona part d'Europa, d'Àfrica i Àsia.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
La cigonya blanca es caracteritza pel plomatge blanc, excepte els extrems de les ales negres, i el color vermell del bec i les potes. En vol té una silueta característica, amb el coll i les potes ben estirades. És l’ocell reproductor més gran de Catalunya, només superat en mida per les grues a escala europea, que pot mesurar fins a 100 cm d’alçada i assolir un pes de 4,5 kg.
Es troba als aiguamolls, prats inundats i planes herboses prop de l'aigua de bona part d'Europa, el nord d'Àfrica i l’Àsia oriental i central. A l’hivern pot arribar tan lluny com a la costa oest de l’Índia o a tot l’Àfrica subsahariana, lluny de les zones més selvàtiques i boscoses.
Es troba als aiguamolls, prats inundats i planes herboses prop de l'aigua de bona part d'Europa, el nord d'Àfrica i l’Àsia oriental i central. A l’hivern pot arribar tan lluny com a la costa oest de l’Índia o a tot l’Àfrica subsahariana, lluny de les zones més selvàtiques i boscoses.
Fa uns grans nius amb pals, branques, arrels, fulles i tota mena de materials diversos. Pot tenir més de 2 m d'alçada, un metre i mig de diàmetre i pesar més d'una tona. El construeix dalt dels arbres o a penya-segats i, amb molta més freqüència, a diferents construccions humanes com esglésies, edificis antics o torres elèctriques. Sol pondre una mitjana de quatre ous que cova durant 33 a 34 dies. Es calcula que les cigonyes poden arribar als 35 anys d’edat.
Ocell força silenciós, emet un soroll característic durant l'època de reproducció, produït en picar amb força les mandíbules, que l'animal utilitza com a salutació a la parella.
Espècie migratòria, la població europea passa l'hivern a l'Àfrica transsahariana oriental i a l'Àfrica del sud. Cap al mes de febrer comencen a arribar a Europa, on se les pot veure fins a principis de la tardor. Les cigonyes són molt fidels al seu niu i tornen sempre al mateix any rere any. Els darrers anys, però, està augmentant considerablement el nombre d'exemplars que no fan la migració anual i que resten tot l'hivern a les nostres contrades. Pot arribar a recórrer més de 10.000 km en les migracions.
És un ocell que ha tingut una expansió molt lligada a l’ésser humà gràcies a l'agricultura i a les seves construccions, on acostuma a emplaçar els nius, encara que a finals del segle passat va patir una forta davallada com a conseqüència de la industrialització i la mecanització del camp, que la va posar en greu perill d'extinció. L'espècie s'ha recuperat els darrers anys i la població va augmentant de manera continuada a Espanya, que conserva la població més nombrosa de tot el continent europeu. A Catalunya és ara un ocell resident i estival que nidifica a les comarques de Ponent i als aiguamolls de l'Empordà, on l'espècie ha estat reintroduïda no fa gaires anys. Com a tot arreu, cada cop és més freqüent la presència d'exemplars hivernants en diferents zones humides del territori català.