Martinet verd
Amb una àmplia àrea de distribució mundial, viu a la vores de l’aigua, tant dolça com marina o salabrosa, on s’alimenta de tota mena de petits animals aquàtics. A diferència de molts dels seus parents, de costums gregaris i colonials, és una espècie d’hàbits solitaris que viu aïllada o en parella durant tot l’any.
Hàbitat Natural
Àmplia distribució en zones humides entre els tròpics, des de les amèriques, fins a Austràlia, passant per Àfrica i sud est asiàtic.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Petit ardeid de distribució àmplia a tot el món que es caracteritza pel bec llarg i prominent, la corona negrosa que li desemboca en tot un plomatge molt extens al dors, d’un color negrós i grisós, les potes grogues, les ales i la cua negres o molt fosques i les parts ventrals i el coll de colors terrosos, que presenten una marca longitudinal des de la gola fins a la base del pit, d’un color canyella molt marcat que envolta una marca blanca que baixa fins al ventre. La variabilitat física entre les subespècies d’aquest ocell ―33― és molt àmplia i va des de coloracions negres arreu del cos fins a totalment canyelles, passant per individus representats de subespècies totalment grisos o amb parts del plomatge vermelloses.
Viu a les vores de l’aigua, tant dolça com marina o salabrosa, generalment en zones de manglar o rius i rierols amb vegetació densa a les ribes.
Tot i que varia ostensiblement depenent de l’àrea de distribució, generalment s’alimenta de tota mena de petits animals aquàtics.
L’època reproductiva, com en totes les espècies amb distribucions tan àmplies i que s’estenen per zones de temperatures i climes tan diversos, és molt variable. Això no obstant, en totes aquestes àrees fan nius de branques i branquillons amb matèria vegetal abundant, construïts essencialment per la femella, que empra el material que el mascle va agrupant i, de vegades, robant en altres nius, situats en arbres i arbusts a una certa altura, a prop o sobre àrees humides i cursos d’aigua. La posta acostuma a ser d’entre un i nou ous, en general entre tres i cinc, de color verd o blau pàl·lid, que són covats per ambdós sexes durant períodes entre els 19 i els 29 dies.
A diferència de molts dels seus parents, de costums gregaris i colonials, és una espècie d’hàbits solitaris que viu aïllada o en parella durant tot l’any.
La major part dels membres d’aquesta espècie són residents i no migradors, tot i que, en les àrees més meridionals i septentrionals de la seva distribució, es produeixen variacions en la distribució, sempre obeint a canvis en l’abundància de l’aliment o a la situació i l’estat de les àrees humides.
No es troba amenaçat en tota l’àrea de distribució, en la que en major o menor mesura es considera comuna i localment abundant. Malgrat tot, en algunes àrees comença a tenir problemes d’adaptació a les activitats humanes i a molts d’aquests punts és fins i tot perseguit i caçat com a font d’aliment.
