Muntjac comú

Muntiacus muntjak

Cérvol de petites dimensions que presenta canins superiors força desenvolupats, de fins a 25 cm de llargària en els mascles. De vida solitària, a vegades els membres de la parella viuen junts durant un cert temps. Defensen un petit territori que marquen amb les secrecions de les glàndules odoríferes. Quan s’espanten, emeten una mena de lladruc per avisar de la presència d’algun perill.

Hàbitat Natural

Originari de les selves i boscos del sud d’Àsia, la seva àrea de distribució abasta des de l’Índia i el sud del Nepal fins al sud de la Xina, tot el sud-est asiàtic continental, Malàisia i Indonèsia.

Muntjac comú
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Artiodactyla
Família
Cervidae

Característiques físiques

20-35 kg
Birth Weight: 1,2-1,5 kg
50-70 cm
fins a 17 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Solitària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
208-214
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

És un cérvol de petita grandària que presenta uns canins superiors molt desenvolupats, semblants a ullals. El mascle presenta unes banyes petites, mentre que la femella només hi té unes protuberàncies òssies recobertes de pèl. El pelatge és d’un color marró clar, blanquinós a la part del ventre i amb les potes i la cara d’un marró més fosc.

Hàbitat

El seu hàbitat inclou selves plujoses, boscos monsònics, boscos secundaris, zones de plantacions tropicals i fins i tot zones més obertes properes als marges forestals. Li agrada mantenir-se sempre no massa allunyat dels recursos hídrics disponibles al seu entorn.

Alimentació

L’alimentació es pot considerar omnívora, ja que, malgrat que s’alimenta principalment d’herbes, fulles, arrels, escorça, fruita i llavors, és també capaç de menjar ous d’ocells i petits animals que localitza al terra de la selva. Per caçar aquestes petites preses fan servir els canins i les extremitats, amb les quals colpegen l’animal.

Reproducció

Tant el mascle com la femella són solitaris i territorials i es troben només durant el curt període del zel.

 

Les femelles assoleixen la maduresa sexual abans de l’any de vida i es poden reproduir en qualsevol època de l’any. Les cries s’independitzen als sis mesos.

Conducta

A diferència de la major part dels cérvols, és un animal de comportament solitari que es pot mostrar actiu tant de dia com de nit. Anomenat en anglès “cérvol que borda”, emet una mena de lladrucs semblants als d’un gos quan sent la presència d’un depredador. Ho fa amb més freqüència quan es troba en un ambient amb poca visibilitat a causa de l’espessa vegetació. Com que té unes petites dimensions, els depredadors són nombrosos i pot formar part de la dieta de lleopards, tigres, panteres nebuloses, cocodrils i serps pitons.

Estatus i programes de conservació

És considerada una espècie comuna en bona part de la seva àrea de distribució i ha estat introduïda a diferents parts del món.