Orangutan de Borneo
El seu nom en malai significa “home dels boscos”, ja que només habita a la jungla densa de Borneo, on fa una vida totalment arborícola, encara que els mascles vells poden tenir costums més terrestres.
No viu en famílies com els goril·les i els ximpanzés, sinó que se’l troba normalment sol o, com a màxim, en parelles.
Els mascles adults desenvolupen una bossa faríngia que els dóna un aspecte peculiar i els serveix de caixa de ressonància quan udolen.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Borneo.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
L’orangutan es caracteritza pel llarg pelatge rogenc i per tenir els braços molt més llargs que les cames. Els mascles, gairebé el doble de grans que les femelles, desenvolupen una gran bossa faríngia que els serveix de caixa de ressonància quan udolen per marcar el territori i, a més, tenen a les galtes uns plecs de teixit fibril·lar que els deformen la cara, fet que els confereix un aspecte peculiar.
Selves tropicals i subtropicals plujoses primàries i secundàries des del nivell del mar fins als 1.500 m d’alçària.
D’alimentació quasi estrictament vegetariana, s’alimenta de tota mena de borrons, fruits, herbes, flors, fulles i escorça, encara que ocasionalment pot consumir insectes, especialment erugues i tèrmits i, molt ocasionalment, ous i petits vertebrats.
La gestació dura gairebé un any i neix una sola cria en cada part. Les cries són alletades i viuen amb la mare almenys fins als 3 anys d’edat, període en el qual són transportades a l’esquena, encara que no s’independitzen del tot fins arribar a l’adolescència, entre els 7 i els 10 anys.
És una espècie de vida totalment arborícola, que es desplaça amb agilitat entre les branques del arbres mitjançant la braquiació i que rarament baixa a terra. És una espècie d’activitat diürna que per descansar i dormir construeix nius amb branques i fulles en les forcadures d’arbres de considerable alçària.
A diferència de goril·les i ximpanzés no viu en grups familiars, sinó que és un animal de comportament solitari que només es relaciona amb els seus congèneres durant l’època de reproducció. Cada mascle defensa un territori d’unes desenes de quilòmetres quadrats en els quals poden viure diferents femelles, però del qual és expulsat qualsevol altre mascle.
Fins fa poc temps es creia que existia una sola espècie d’orangutan, la Pongo pygmaeus, amb dues subespècies diferents: P. p. pygmaeus, l’orangutan de Borneo, a la qual pertanyen els exemplars que es poden veure al Zoo de Barcelona, i P. p. abelii, l’orangutan de Sumatra. Tanmateix, però, els darrers estudis genètics semblen demostrar que aquestes dues poblacions insulars corresponen en realitat a dues espècies diferents, la qual cosa té una important transcendència pel que fa a la conservació a la natura i també en el maneig i el manteniment de l'espècie en captivitat.
Igual que els seus parents, el goril·la i el ximpanzé, es troba avui en greu perill d’extinció a causa de la destrucció de la selva, l’excés de la caça directa i la captura de les cries per mantenir-les com a animals de companyia.
El Zoo de Barcelona participa en la l’EEP de l’orangutan de Borneo amb un notable èxit reproductor, ja que els darrers anys ja han nascut fins a cinc exemplars a les nostres instal·lacions.