Turac de Guinea

Tauraco persa

Aquests vistosos ocells selvàtics de l’oest d’Àfrica s’alimenten de fruita, flors i brots. Ocupen els boscos de galeria i les vores dels camps de conreu des del nivell del mar fins als 1.100 metres d’altura. 

 

En el plomatge presenten dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El color vermell es troba sota les ales i només és visible quan volen.

Hàbitat Natural

Selves de l'Àfrica occidental

Turac de Guinea
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Cuculiformes
Família
Musophagidae

Característiques físiques

225-290 g
Birth Weight:
40-43 cm
Fins a 12 anys

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Solitària
Alimentació
Frugívora

Reproducció

Gestació
21-23
Dies
Cria
2

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El turac del Senegal és un ocell de mida mitjana d’uns 40 cm de llargada que presenta una coloració verdosa al cap, pit i dors, que esdevé blavosa o lila cap a les ales i parts final del ros, enllaçant amb una llarga cua del mateix color. Presenta una cresta molt cridanera de color verdós i un bec petit i combat de color rogenc. A l’àrea dels ulls, una marca blanca a la part frontal i l’arc orbital de color vermell li donen una aparença acolorida a la part de la cara. La subespècie present al Zoo no mostra la marca blanca allargada envoltant-li la galta per la part superior. En el plomatge, els turacs presenten dos pigments que no existeixen en cap altra au: la turacina (de color vermell) i la turacoverdina (de color verd). El color vermell es troba sota les ales i només és visible quan volen.

Hàbitat

Ocupen els boscos de galeria i les vores dels camps de conreu des del nivell del mar fins als 1.100 metres d’alçària. 

Alimentació

Aquests vistosos ocells selvàtics de l’oest d’Àfrica s’alimenten de fruita, flors i brots.

Reproducció

Generalment es reprodueix entre el maig i el juny, tot i que en algunes àrees de la seva distribució pot fer-ho entre el desembre i el febrer. Construeix una plataforma de branques i branquillons entrellaçats amb matèria vegetal de diversos orígens a uns 5 metres d’alçària, on generalment pon dos ous esfèrics de color blanquinós, que coven ambdós membres de la parella durant uns 21 a 23 dies.

Conducta

Sedentari i altament territorial. Els territoris es mantenen tot l’any i es defensen agressivament. En ocasions poden fer moviments entre àrees més humides o més seques depenent de les fonts d’aliment disponibles.

Estatus i programes de conservació

Abundant i comú a la major part del seu territori.