Cacatua blanca
És una espècie molt poc coneguda en estat salvatge, que habita les zones boscoses de les illes Halmahera, Tidore, Batjan i Obi, entre d’altres de l’arxipèlag de les Moluques. De costums molt arborícoles, se sol trobar en parelles o petits grups a les branques més altes dels arbres més grans del bosc. Tot i que fins fa uns anys era abundant, avui les seves poblacions han davallat molt i és difícil de veure.
Hàbitat Natural
Boscos de les illes Moluques
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
La cacatua blanca és un ocell de la família dels cacatúids, dins de l’ordre dels psitaciformes, que es caracteritza principalment pel color blanc nuclear a tot el plomatge. A les parts inferiors de les ales i la cua presenta un lleuger tintat grogós i l’arc orbital, que es troba desproveït de plomes, és de color blavós. Presenta una cresta considerablement llarga que pot eriçar cap endavant. Té la forma clàssica d’un lloro, tot i que força més robust i compacte.
Habita principalment boscos primaris a poca alçària i en terrenys poc abruptes i planers de les illes Moluques.
S’alimenta principalment de llavors i de fruits, tot i que recents estudis demostren que pot complementar la dieta amb insectes d’una certa mida.
Generalment l’època reproductiva comença el maig, tot i que s’han registrat intents de nidificació abans i tot. Fa els nius en forats en arbres, on diposita entre dos i tres ous que cova durant un període d’entre 27 i 28 dies.
És força solitària –generalment en parella– i només se l’ha registrat en contades ocasions en agrupacions més grans, però sempre de pocs individus.
Es troba en perill d’extinció. A causa de la pèrdua d’hàbitat i la captura d’ocells per al mercat de mascotes, aquesta espècie ha patit fortes davallades, fet que l’han fet passar en poc temps de situació vulnerable a situació de perill greu. Actualment es considera que, si continua el ritme d’explotació de l’illa i dels individus al mateix ritme, en pocs anys es podria trobar en una situació irreversible de cara a la seva conservació.