Seguint les indicacions de la coordinadora del programa europeu de conservació (EEP) de la gasela dorcas (Gazella dorcas osiris), el maig de l’any passat va arribar al zoo un mascle jove d’aquesta espècie originària de l’Àfrica amb la missió de renovar la línia genètica de la població que viu als zoos europeus. “El asturiano”, que és com els cuidadors anomenen aquest nou mascle reproductor perquè va néixer en un centre de cria d’Asturias, ha fet molt bona feina i ja s’ha estrenat com a pare de 4 mascles i 2 femelles. Les noves cries conviuen amb la resta del grup, format pel seu pare i 17 femelles més, que portaran els noms dels seus cuidadors i cuidadores.
Aquests nous naixements tenen lloc 10 anys després del primer trasllat d’exemplars al Senegal dintre del projecte de recuperació d’aquesta espècie dut a terme per la Estación Experimental de Zonas Áridas d’Almeria del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) amb el suport de diversos zoos europeus i l’estreta col·laboració del Zoo de Barcelona, que ha proporcionat al projecte exemplars, finançament i assessorament veterinari i pedagògic. El futur de la gasela dorcas, que es troba en situació vulnerable als seus hàbitats d’origen als deserts i estepes del nord d’Àfrica, és ara més esperançador, i es preveu que nous exemplars nascuts als zoos europeus, inclòs el de Barcelona, serveixin en un futur pròxim per repoblar noves àrees originàries d’aquesta espècie al Senegal.
Explorant nous projectes sobre el terreny
L’anomenat ”Equip espanyol” format per l’Estación Experimental de Zonas Áridas-EEZA del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) i el Zoo de Barcelona, que ja van treballar conjuntament amb èxit en el projecte que us comentàvem més amunt de reintroducció de la gasela dorcas al Parc Nacional de Ferlo (Senegal), ha estat recentment contactat per la FAO amb la proposta de reproduir el mateix sistema de gestió a la reserva de Koily-Alpha, a la regió de Mbula, al nord del país. En aquesta ocasió, l’objectiu del projecte és que en aquest indret, gestionat com a reserva comunitària per la pròpia població local amb objectius que inclouen l’ecoturisme, s’hi pugui restituir la flora i fauna locals, inclosa la reintroducció d’espècies animals ja desaparegudes com la gasela mhor (Nanger dama mhorr), la gasela dorcas (Gazella dorcas), l’òrix blanc (Oryx dammah) i la tortuga d’esperons africana (Geochelone sulcata), i arbres com el baobab o el Koily (Mitragyna inermis), que dóna nom a la reserva. El projecte està inscrit dins del programa pan-africà de la “Grande Muraille Verte”, que abasta tot el Sahel, de Senegal a Eritrea, i que té com a objectiu frenar l’avanç de la desertització.
El febrer passat, l’equip de treball espanyol --format per en Conrad Enseñat i l’Hugo Fernández, respectivament conservador de mamífers i veterinari del nostre zoo, i la responsable de la direcció de l’equip Teresa Abáigar de l’EEAZ/CSIC-- va ser convidat per la FAO a participar en un taller al Senegal conjuntament amb la resta de partners del projecte, que inclou representants de la comunitat local, d’ètnia Peuhl. L’estada va permetre parlar de les accions a emprendre i també estudiar sobre el terreny les característiques del petit tancat ja existent i les possibilitats de delimitació definitiva de la reserva, amb una àrea potencial de 2.500 ha en una zona molt explotada per la ramaderia que ha comportat una forta desestructuració del sòl i la desaparició d’espècies.
L’exploració de la reserva, amb la participació dels ecoguardes locals, va consistir en l’estudi de la floral local (arbres, arbustos i herbàcies) i la identificació de la fauna a través de rastres i la col·locació de càmeres-trampa. També es van estudiar zones d’especial importància per al projecte com els terrenys temporalment inundables i les àrees d’interès paisagístic. Saber exactament la situació actual de la zona és essencial per avançar en el projecte.
S’espera que al llarg d’aquest any es signi amb la FAO l’acord d’aquest projecte ambiciós, que com hem dit no es limita a la reintroducció d’alguns animals, sinó que pretén la restitució de la biodiversitat animal i vegetal amb la implicació de la població local, que en sortirà beneficiada econòmicament i també culturalment, amb la recuperació d’aspectes identitaris propis. Per ara, la col·locació i manteniment de la tanca ja està generant feina i ha començat a protegir la flora i la fauna del país: un primer pas!
