Alció de collar blanc
Aquest acolorit ocell forestal viu preferentment en àrees costaneres, en especial als manglars, però també en hàbitats més oberts. Malgrat que pot pescar peixos com el seu parent proper el blauet, té una alimentació molt més variada que inclou crancs, insectes, cucs, cargols i petits vertebrats. Acostuma a mantenir-se immòbil en llocs elevats a l’aguait de les seves preses.
Hàbitat Natural
Diferents punts de l'est de l'Àfrica, oest de l'Índia, sud est asiàtic, Nova Guinea i nord d'Austràlia
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Aquesta espècie d’alció, de distribució molt àmplia, presenta una variabilitat física enorme, fet que fa, fins i tot, força complicat trobar trets distintius comuns entre les cinquanta subespècies que componen aquesta espècie. La subespècie present al Zoo, però, és la nominal, que es caracteritza per tenir un bec llarg i potent de color negre amb la base grogosa, la cara, el pit i el ventre de color blanc, el capell de color verd al igual que el dors, i les ales i la cua, blaves. Presenta una profusa mascareta negra que li acaba al clatell. Aquest alció rep el nom per la part blanca del coll que li envolta el cap a mode de collar.
És un ocell que tria ambients aquàtics arreu de la seva distribució, amb una preferència clara per manglars i boscos inundats arran de costa del sud-est asiàtic, Indonèsia, les Filipines, Nova Guinea i el nord d’Austràlia.
Les poblacions més properes a àrees de costa s’alimenten bàsicament de crancs, crustacis, mol·luscs i petits peixos que capturen amb l’enorme i potent bec. A mesura que les poblacions es van allunyant del mar, el rang alimentari varia i arriba a incloure petits rèptils, mamífers i amfibis, i en gran part insectes i invertebrats.
A causa de la varietat d’ambients que ocupa, amb climes i microclimes variables, l’època reproductiva no es pot definir igual per a totes les poblacions i subpoblacions. Fins i tot el niu pot tenir diferents substrats i estar fet de diferent manera depenent de l’àrea en la qual es trobi. Pot arribar a fer servir termiters i bancs de sorra per excavar els nius o aprofitar forats en arbres podrits o caiguts, sempre emprant un forat fet per alguna altra espècie. De fet, més de la meitat dels nius d’aquesta espècie se situen a termiters, generalment els que s’han construït emprant un arbre com a suport. En aquests nius hi pon entre dos i cinc ous, tot i que el més habitual és que en pongui tres, que coven durant entre 29 i 30 dies ambdós membres de la parella.
Resident i sedentari tot i que fa moviments de dispersió i de caràcter nòmada en alguns punts del seu rang distributiu.
És un ocell comú que es troba fora de perill a gran part de l’àrea de distribució. Així com als manglars d’Indonèsia, les Filipines i sud-est asiàtic encara és força comú, al nord d’Austràlia les seves poblacions són més escasses i poc abundants en general. En moltes parts de la seva distribució es troba en regressió a causa de la pèrdua d’hàbitat i per la degradació de les àrees costaneres.