Flamenc de Cuba
Aquest flamenc ocupa les costes, maresmes i llacs salobres de les illes Bahames, Cuba, la Hispaniola i Galápagos, així com d’Amèrica Central i el nord d’Amèrica del Sud. Es diferencia del flamenc comú i del de Xile pel color vermell intens del plomatge.
Malgrat que encara manté una població prou nombrosa, d’uns 80 a 90.000 exemplars, el seu nombre va disminuint progressivament a causa de la contínua destrucció del seu medi.
Hàbitat Natural
Antilles, península del Yucatán, nord de Colòmbia i Veneçuela i les illes Galàpagos.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Es diferencia del flamenc comú i del de Xile, espècies molt semblants i que es poden confondre amb el flamenc de Cuba, pel color vermell intens del plomatge. Aquest plomatge és tot rosat en diferents tonalitats, si bé al coll, el pit i les plomes cobertores de les ales solen ser més acolorides i intenses, el dors i l’esquena, així com el ventre, solen ser una mica més pàl·lids i d’un color més apagat. És impossible diferenciar mascles i femelles pel plomatge, tot i que la mesura d’aquestes sol ser sensiblement inferior.
El flamenc de Cuba ocupa les costes, maresmes i llacs salobres de les illes Bahames, Cuba, Santo Domingo i les Galápagos, així com del Yucatán, l’Amèrica Central i el nord de l’Amèrica del Sud.
Els flamencs són uns animals filtradors que s’alimenten de petits crustacis i d’altres invertebrats microscòpics que viuen a l’aigua. La forma del bec està adaptada per a aquest tipus d’alimentació: s’omplen el bec d’aigua i després l’expulsen amb la llengua, així el menjar queda retingut en les petites làmines dentades que posseeixen a la mandíbula superior.
Els flamencs de Cuba nidifiquen en colònies nombroses que fan a les vores de l’aigua o fins i tot dins d’aquesta si no té massa fondària. Això és possible perquè els nius són unes petites construccions de fang de fins a 50 cm d’alçària amb una lleugera depressió a la part superior, on es diposita l’ou, que es mantenen aixecades sobre el nivell de l’aigua. Després de 28-30 dies d’incubació neix l’única cria, que deixarà el niu de seguida i s’ajuntarà amb els altres pollets, vigilats per uns pocs adults de la colònia.
Resident a tota l’àrea de distribució, tat sols es coneixen alguns casos d’ocells divagants en àrees més septentrionals, com al sud de Florida.
El principal problema al qual s’enfronta el flamenc de Cuba és la creixent destrucció del seu hàbitat. És una espècie protegida pel Conveni de Washington en l’apèndix II. Actualment es calcula que la població mundial supera amb escreix els 200.000 exemplars, tot i que s’estima que algunes poblacions aïllades es troben en certa regressió. La població més conspícua i curiosa és la que habita a les illes Galápagos, que es troba en situació estable a causa, en part, de l’alt grau de protecció que té la fauna en aquest indret.
