Flamenc de Xile
El flamenc de Xile viu a les costes, maresmes i llacs salobres de bona part d’Amèrica del Sud, des del Perú i l’Uruguai fins a la Terra del Foc. Es diferencia del flamenc de Cuba i del flamenc comú per tenir les potes grises amb les articulacions i els peus roses. És l’espècie més abundant de les que viuen a l’Amèrica de Sud i la que té una àrea de distribució més àmplia. Les concentracions més importants es troben als llacs de l’altiplà de Bolívia.
Hàbitat Natural
Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Paraguai, Perú i Uruguai.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El flamenc de Xile és una espècie molt semblant al flamenc comú que viu a les nostres contrades, ja que ambdós presenten el plomatge predominantment rosat, el bec gros i amb la punta negra, i la mateixa mida. Tanmateix, però, es poden diferenciar amb facilitat pel color de les cames: totalment vermelles o rosades en el flamenc comú i grises amb els genolls i els peus rosats en el flamenc de Xile.
Se’l troba des de les terres altes del centre del Perú i Bolívia fins a la Terra del Foc, generalment en llacs de muntanya, però també a les terres baixes en alguns indrets.
L’especial estructura del bec està relacionada amb l’alimentació, ja que aquest estrany bec és un autèntic filtre que permet a l’animal capturar petits crustacis, larves, cianofícies i altres microorganismes que obté garbellant els fons fangosos de les llacunes salobroses on viu.
És un ocell molt sociable que forma grans colònies, sobretot en època de cria. Els nius, fets de fang i en forma de monticle, estan molt propers els uns dels altres i l’únic ou, de color blanquinós, és covat durant 28-30 dies per ambdós progenitors. Els polls, igual que succeeix en les altres espècies de flamencs, són alimentats durant els primers dies amb una substància greixosa produïda en el pap i l’estómac dels adults.
Resident a gran part de la seva àrea de distribució, tot i que es pot comportar com a migrador parcial en alguns punts del nord de l’Argentina i Bolívia.
El flamenc de Xile és l’espècie més abundant de les que viuen a l’Amèrica del Sud i també la de més àmplia àrea de distribució. La seva població es calcula en uns 300.000 individus i les concentracions més importants es troben als llacs de l’altiplà de Bolívia.
