Goura coronada
Les goures són els coloms més grans que existeixen, amb un pes que pot arribar gairebé als 2,5 kg. D'hàbits terrestres i alimentació fonamentalment herbívora, mengen la fruita que cau a terra, llavors, baies i brots tendres, encara que també poden capturar petits invertebrats. La coronada es caracteritza per tenir de color blau el pit i el plomall del cap.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Nova Guinea
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Les goures són els coloms més grans que hi ha, amb un pes que pot arribar gairebé als 2,5 kg. El plomatge del cos de la goura coronada és de color blau, amb l'esquena i les espatlles de color marró i una conspícua taca blanca a les ales. L'ull és de color vermell, emmarcat amb una cella negra, i presenta un plomall de delicades plomes blaves dalt del cap. L'altra espècie que viu al Zoo de Barcelona, la goura victòria, es diferencia de la goura coronada per tenir el pit de color marró i les plomes del cap pigallades de blanc i negre.
Habiten als manglars i a les selves plujoses de les terres baixes de l'oest de l'illa de Nova Guinea i altres illes properes més petites, on es mouen en petits bàndols d'entre dos i una dotzena d'individus.
D'hàbits terrestres i alimentació fonamentalment herbívora, mengen fruita caiguda al terra, llavors, baies i brots tendres, encara que també poden capturar petits invertebrats.
Els nius són grans plataformes fetes amb fulles i branquillons que construeixen en branques a una certa altura del terra. Només ponen un ou que coven ambdós sexes durant un període de 28 a 29 dies.
Tot i ser d’hàbits essencialment terrestres acostumen a passar la nit dalt de les branques dels arbres. Són animals sedentaris que no fan migracions estacionals.
La població salvatge d'aquesta espècie ha sofert una forta davallada els darrers anys a causa de l'excés de caça per al consum humà i, principalment, de la desforestació del seu hàbitat forestal.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en el Llibre de Registre Europeu (ESB) d'aquesta espècie en captivitat i manté un important grup reproductor d'aquest colom amenaçat.
