Hoco de carúncula groga
Aquest gran ocell forestal, de fins a gairebé 5 kg de pes i hàbits fonamentalment terrestres, es troba a les selves tropicals humides d’una àmplia zona que abasta des de l’est de Mèxic fins a l’oest de Colòmbia i l’Equador. Viu en parelles o formant petits grups familiars durant l’època de la reproducció. La destrucció de l’hàbitat i la pressió de la caça han fet que avui només sobrevisqui a les regions més remotes de la seva àrea de distribució.
Hàbitat Natural
Des de l'est de Mèxic fins a l'oest de Colòmbia i Equador.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Aquest gran ocell forestal, de fins a gairebé 5 kg de pes i d’hàbits fonamentalment terrestres, presenta un marcat dimorfisme sexual, ja que els mascles es caracteritzen pel plomatge negre i la presència d’un gran tubercle de color groc a la base del bec, mentre que les femelles són de color rogenc a les parts ventrals i ales, amb un vistós plomatge ratllat al cap, el coll i dors, que se li estén fins a la cua.
Es troba a les selves tropicals humides d’una àmplia zona que comprèn des del sud de Mèxic fins a l’oest de Colòmbia i l’Equador.
S’alimenta de llavors, fruita, brots tendres i diferents tipus de petits animals que troba al terra de la selva.
De costums solitaris, viu en parelles o formant petits grups familiars durant l’època de reproducció. Construeix un niu a mode de cistell amb branques, fulles i matèria vegetal diversa on pon dos ous de color blanc que cova durant uns 28 a 32 dies. És curiós el comportament d’aquesta espècie, ja que construeix diversos nius dels quals només es finalitza el que s’emprarà.
Sedentari, tot i que en algunes àrees de la seva distribució pot fer moviments curts, especialment durant l’època seca.
La destrucció del seu hàbitat i la pressió de la caça han fet que avui només sigui un ocell comú a les regions més remotes de la seva àrea de distribució. A la resta es considera vulnerable i en tendència negativa.