Ibis escarlata
L’ibis escarlata és el que presenta la coloració més espectacular d’aquest grup d’aus aquàtiques. Com tots els ibis, fa servir el bec llarg i corbat per extreure del fang els invertebrats de què s’alimenta i per capturar altres petites preses. És una au gregària, que viu en grups d’uns 30 individus i que forma colònies de cria amb altres espècies d’ibis i d’agrons, en els manglars i zones d’aiguamolls de la seva àrea de distribució.
Hàbitat Natural
Nord-est de l'Amèrica del Sud.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
L’ibis escarlata és l’espècie que presenta la coloració més espectacular de tot el grup d’aquests ocells aquàtics de característic bec corbat: el plomatge i les potes són de color vermell llampant, mentre que el bec és negre. Els joves presenten una coloració molt més apagada de tonalitats brunes.
Viu a zones humides tropicals de Colòmbia, l’Equador, Veneçuela i el nord-est del Brasil, on busca les aigües somes de maresmes, llacunes, pantans i manglars, generalment a la franja costanera, per aconseguir el menjar i reproduir-se.
S’alimenta de mol·luscs, crustacis i petits peixos.
L’època reproductiva és força variable, però essencialment comença durant l’època humida, tot i que depèn bastant del nivell d’aigua de les maresmes que habita. Sol fer, de manera colonial, el niu en arbres amb branques i branquillons, on diposita normalment dos ous, tot i que de vegades augmenta o disminueix sensiblement la posta, i els incuba durant un període de 22 a 23 dies. Tempestes i canvis en els nivells d’aigua poden causar estralls en les colònies de cria.
De costums molt gregaris, forma gran colònies de cria, moltes vegades en companyia d’altres espècies d’aus aquàtiques. Considerada estrictament resident.
És una espècie encara comuna de manera local, tot i que ha disminuït en moltes zones de la seva àrea de distribució. La destrucció de l’hàbitat i les inundacions pel canvi climàtic han provocat menys taxes reproductives i, en definitiva, un descens poblacional.
