Talapoin septentrional
Els talapoins són els cercopitècids més petits del continent africà. Poden viure en grups de fins a cent individus, encara que normalment ho fan en grups familiars d’uns quinze. Són totalment arborícoles i ocupen l’estrat inferior dels arbres.
Habiten les selves de les terres baixes pantanoses, manglars i estuaris. Neden molt bé i, fins i tot, són capaços de submergir-se a la recerca d’aliment. Mengen fruits, llavors, insectes i petits vertebrats.
Hàbitat Natural
Des del sud del Camerun fins a la República Democràtica del Congo i Angola.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Cercopitècid de petites dimensions, el pelatge és de color olivaci al dors i blanc a la part ventral. Es diferencia de l’altra espècie de talapoin que existeix, el meridional, en què presenta una petita barba de color grogós i per tenir la cara i les orelles de color clar.
Selves de terres baixes, selves pantanoses, manglars i estuaris de la selva plujosa de l’Àfrica occidental.
D’alimentació omnívora, s’alimenta de fruits, llavors, insectes i petits vertebrats.
La reproducció és estrictament estacional, ja que les còpules es produeixen sempre al llarg de l’estació seca i els naixements tenen lloc al cap de cinc o sis mesos.
Viu en grans grups de fins a cent individus, en els quals hi ha diferents mascles adults, encara que usualment ho fa en famílies d’una quinzena d’exemplars. D’hàbits arboris i diürns, ocupa l’estrat inferior dels arbres i es divideix en subgrups d’un mateix sexe per alimentar-se. Al vespre s’amaga a l’espessor, on dormen en grups de tres o quatre individus. És una de les mones més silencioses, ja que sols emet mots xiulants en cas d’alarma.
A diferència de la major part de primats, neda molt bé en les zones pantanoses i fins i tot pot submergir-se sota l’aigua a la recerca d’aliment.
És una espècie encara força comuna en bona part de la seva àrea de distribució i, fins i tot, es veu afavorit per la presència humana, ja que és capaç d’aprofitar els recursos alimentaris que els conreus o les zones enjardinades li ofereixen.
Al Zoo de Barcelona hi ha un dels pocs grups reproductors d’aquesta espècie que hi ha a tot Europa.
