Tití de Goeldi
El tití de Goeldi habita les selves plujoses no inundables de l’oest del Brasil, el nord de Bolívia, el sud de Colòmbia i l’est del Perú. Encara que se’l veu a vegades per terra, és un animal arborícola capaç de fer salts de fins a 5 metres entre els arbres.
A diferència de la major part dels titins, que acostumen a tenir bessons, en aquesta espècie neix una sola cria per part.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Oest del Brasil, nord de Bolívia, sud de Colòmbia i est del Perú.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El pelatge d’aquest tití és de color negre en tot el cos, incloent-hi la cara, les orelles, la cua, les mans i els peus, i presenta una mena de crinera de pèl més llarg també del mateix color. Mans i peus tenen urpes en tots els dits menys el polze, que té una ungla plana.
El tití de Goeldi habita als boscos de bambú i a les selves plujoses no inundables de plana tant primàries com secundàries, amb preferència per zones amb vegetació densa.
S’alimenta de fruita, nèctar, insectes, petits vertebrats i, en un percentatge elevat de la dieta, fongs, un fet no gaire habitual en els titins.
A diferència de la majoria dels titins, que acostumen a tenir bessons, en aquesta espècie neix una sola cria en cada part, que creix més ràpidament que en els altres cal·litrícids. Els primer dies s’agafa al ventre de la mare, però a les dues setmanes ja és transportada a l’esquena, normalment pel pare, que només torna el petit a la mare en el moment de l’alletament. Poden criar dues vegades a l’any.
Viu en petits grups familiars de cinc o sis individus formats per una parella d’adults i animals joves. La seva activitat és diürna i, encara que se’l veu a vegades per terra, és un animal arborícola capaç de fer salts de fins a 5 metres entre els arbres. De tota manera, busca amb freqüència l’aliment entre l’espessa vegetació de la part inferior de la selva.
Avui dia es troba en perill d’extinció a causa de la desforestació del seu hàbitat provocada per augmentar els conreus i les pastures, així com per la construcció de grans infraestructures, de manera que les poblacions són petites i aïllades les unes de les altres.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.
