Tití lleó de cap daurat
El tití de cap daurat ocupa tan sols una petita franja de selva plujosa atlàntica de l’estat de Bahia, al sud-est del Brasil, encara que també se’l pot veure a l’interior de les denses plantacions de cacau de la mateixa regió.
Es troba avui dia en greu perill d’extinció com a conseqüència de la destrucció de les selves i de l’excés de captures.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Estat de Bahia, a la costa atlàntica del sud-est del Brasil.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Els titins lleó reben aquest nom per la presència d’una destacada crinera al voltant del cap. En el cas d’aquesta espècie, la crinera és de color daurat, a l’igual que la part superior de la cua i dels braços, mentre que la resta del pelatge del cos, la cua i la cara són de color negre.
Selva plujosa costanera atlàntica.
D’alimentació omnívora, menja fruita, flors, nèctar i petits animals com artròpodes, cucs, cargols, granotetes, llangardaixos, petites serps i ous d’ocell.
Sol tenir bessons, que cuiden de manera cooperativa la resta de membres del grup i així disminueix el desgast energètic de la mare i es facilita la supervivència de les cries.
De costums diürns i arborícoles, viu en petits grups de no més de vuit individus que defensen un territori
Dormen dins de cavitats de grans arbres, la presència de les quals suposa una limitació de les poblacions, ja que afecta a la distància que han de recórrer al matí per arribar a les zones d’alimentació i per la nit per tornar-hi.
Presenta ungles amb forma d’urpa, que l’ajuden a agafar-se a la superfície vertical dels troncs i a mantenir l’estabilitat a sobre de branques petites. Com la resta de titins, es desplaça de forma quadrúpeda, a més de poder saltar d’arbre en arbre.
Es troba actualment en greu perill d’extinció com a conseqüència de la destrucció de les selves atlàntiques, que han quedat reduïdes a petites clapes aïllades les unes de les altres.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.
