Xarxet marbrenc
De plomatge clapat marró de diferents tonalitats amb un color general de tipus marró pàl·lid, presenta una clàssica marca orbital fosca que s’estén cap al clatell com un antifaç que el fa inconfusible.
Hàbitat Natural
Àrees humides molt fragmentades al sud d'Espanya, Tunisia, Marroc, Jordania, Iraq i Golf Pèrsic, sud de Rusia fins al nord de Pakistan i cap a l'est fins al nord oest de l'Índia.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
De plomatge clapat marró de diferents tonalitats amb un color general de tipus marró pàl·lid, presenta una clàssica marca orbital fosca que s’estén cap al clatell com un antifaç que el fa inconfusible.
Habita en llacs, llacunes i zones d’aiguamolls d’aigua dolça, de manera resident i reproductora al sud d’Espanya i al Marroc, en la seva distribució més occidental, i a l’Orient Pròxim i el sud de Rússia, per l’extrem oriental.
L’alimentació varia al llarg de l’any en funció de l’abundància d’aliment. Si bé a les èpoques reproductives –entre l’abril i el juny– la composició de la dieta està formada per brots de salicòrnies i insectes de diverses tipologies, cap a l’hivern s’han fet estudis que demostren que l’alimentació es basa quasi exclusivament en insectes de la família dels quironòmids.
L’època reproductiva comença a mitjan abril i cap al maig al nord d’Àfrica. Són monògams i formen parelles de llarga durada, i crien en petits grups força dispersos. El niu, construït exclusivament per la femella, sol reduir-se a una petita depressió a terra, arranjat amb una mica de vegetació, a no gaire distància de l’aigua. La posta pot oscil·lar entre els cinc i els vint ous, que són covats per un període d’entre 25 i 27 dies només per la femella, mentre el mascle fa tasques de vigilància i protecció.
És un visitant hivernal i estival en diferents punts del planeta, mai més al sud de Nigèria per l’Àfrica ni més al nord del mar Negre per l’orient. Parcialment migratori, sol romandre en les àrees de cria de manera sedentària, tot i que durant la dispersió i quan falta aliment poden emprendre moviments relativament curts. A finals d’estiu, quan les llacunes queden completament o parcialment seques, el seu comportament esdevé nòmada i es mou per les llacunes i punts d’aigua que encara resten actius.
El xarxet marbrenc és una de les espècies icòniques de la fauna ibèrica en matèria de conservació. Si bé a Catalunya les poblacions han estat històricament minses i molt localitzades, al sud i a l’est de la península Ibèrica sempre ha estat una espècie abundant i comuna. Malauradament, els darrers trenta anys, aquesta espècie ha patit una forta davallada –per la caça, malalties i enverinament– que l’ha fet desaparèixer de molts punts on criava regularment i en d’altres ha quedat reduïda a una presència anecdòtica. Les mesures de conservació i l’impuls dels programes de cria i reintroducció han fet millorar l’estat de les poblacions en diversos espais naturals de la Península, especialment a Andalusia (Doñana) i a València (l’Albufera). Es troba en situació vulnerable.
