Corb de pit blanc

Corvus albus

Aquest corb africà es caracteritza per la taca blanca que presenta al pit i al voltant del coll. La parella, que no presenta dimorfisme sexual, nidifica en arbres aïllats o altres llocs elevats. És d’alimentació omnívora i es troba en àrees obertes i en zones humanitzades de bona part de l’Àfrica subsahariana. Acostuma a viure en parella i en petits grups familiars, tanmateix, allí on l’aliment és abundant, s’hi poden reunir grans bandades.

Hàbitat Natural

Sud del Sàhara.

Corb de pit blanc
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Passeriformes
Família
Corvidae

Característiques físiques

400-700 g
Birth Weight:
40 - 50 cm
Més de 30 anys

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproducció

Gestació
18-19
Dies
Cria
1 a 7

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El color negre amb reflexos blaus i porpra que presenta al cap, al coll, a la part superior del pit i a les ales contrasta amb el collar blanc que fa la volta per la part dorsal i que s’estén pel ventre i la part inferior de les ales de l’animal.

Hàbitat

El corb de pit blanc habita gairebé a la totalitat de les regions obertes de l’Àfrica al sud del Sàhara.

Alimentació

D’alimentació omnívora, està ben adaptat a la presència humana i visita amb freqüència els voltants dels cultius, pobles i fins i tot ciutats a la cerca d’aliment. Menja tot tipus d’invertebrats (aranyes, llagostes, escarabats, tèrmits i cargols) i de petits vertebrats (granotes, llangardaixos, rosegadors, peixos, petits ocells i ous). És capaç de caçar al vol llagostes, aus i ratpenats, i també d’aprofitar les deixalles. Com a bon omnívor, també menja gran varietat de llavors, fruits i arrels. Normalment mengen en grups més o menys nombrosos.

Reproducció

Monògams, els dos membres de la parella construeixen un niu voluminós fet de branquillons, arrels i de vegades filferro, amb forma de copa a l’interior entapissada de fang, fems, llana, cordills i herba, col·locat a dalt d’un arbre o alguna altra estructura elevada. Allà ambdós pares coven els ous, normalment quatre o cinc, durant uns divuit o dinou dies i els alimenten un cop sortits de l’ou.

Conducta

Els corbs són coneguts per ser unes aus força intel·ligents i hi ha constància de comportaments molt complexos en diferents espècies. S'ha vist que poden enganyar altres animals de diferents maneres per capturar-los, poden evitar els paranys, seguir depredadors com llops i coiots per aprofitar el menjar que aquests cacin, llençar des de certa altura un aliment amb closca sobre una superfície dura per tal d’accedir a la part tova de l’interior i fer servir objectes com ara eines, entre d’altres.

Estatus i programes de conservació

Comú i abundant a tota la seva àrea de distribució, es troba fora de perill i, fins i tot a Sud-àfrica, se’l considera plaga i, per tant, una espècie que cal controlar. Hi ha una ordre de destrucció de nius en moltes àrees del país.