Cucaburra comú
El cucaburra, que assoleix més de 40 cm de longitud, és un El cucaburra, que assoleix més de 40 cm de longitud, és un dels representants més grans de la família dels blauets. Viu en grups familiars en sabanes i boscos oberts de l’est d’Austràlia. Ha estat introduït a l’oest d’Austràlia, a Tasmània i a Nova Zelanda.
S’alimenta de petits animals i fa el niu en forats d’arbres o de termiters. El seu cant recorda una riallada que puja i baixa de volum mentre tots els membres del grup s’afegeixen al cor.
Hàbitat Natural
Est d'Austràlia
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El cucaburra comú, que assoleix més de 40 cm de longitud, és un dels representants més grans de la família dels blauets. Estèticament és un ocell molt gran de color blanquinós a tot arreu a excepció de les ales, que són de color marró fosc, i la cua de colors més canyelles amb franges negres longitudinals. Presenta un cap molt gran en comparació amb el cos de color blanc i amb una àmplia franja negra que li va cap al clatell.
Viu en grups familiars en sabanes i boscos oberts de l’est d’Austràlia, però també el podem trobar a l’oest d’Austràlia, a Tasmània i a Nova Zelanda, on ha estat introduït. És freqüent trobar-lo a prop d’aglomeracions humanes.
S’alimenta d’invertebrats i de petits vertebrats com ara peixos, amfibis, rèptils i ocells de mida petita que localitza a l’aguait des d’una branca o posició elevada.
El cucaburra comú forma parelles estables, que poden durar tota la vida, i fa el niu en forats d’arbres o de termiters, on pon entre dos i quatre ous que coven tots dos membres de la parella durant 24-26 dies. Durant la cura dels polls sovint els progenitors reben l’ajuda dels joves nascuts en una niuada anterior i que també col·laboren en la defensa del territori.
El cant, que es pot sentir sobretot a l’alba, recorda una riallada que puja i baixa de volum mentre tots els membres del grup s’afegeixen al cor. És un ocell sedentari que fa moviments molt curts dins la seva àrea de distribució i en general en funció de l’abundància d’aliment.
Pel seu caràcter poc feréstec i per la facilitat d’adaptació a àrees poblades i molt humanitzades, es troba fora de perill en gran part de la seva àrea de distribució.
