Mangosta ratllada
Aquesta espècie ocupa les sabanes, els boscos oberts i les zones de matolls, generalment a prop de corrents d’aigua, de bona part de l’Àfrica al sud del Sàhara. És absent a les zones desèrtiques i semidesèrtiques i a les regions muntanyoses, tot i que a Etiòpia s’ha observat fins als 1.600 m d’alçària.
És d’hàbits diürns i de costums gregaris, amb una estructura social d’organització matriarcal i de comportament nòmada, que va canviant de zona cada dos o tres dies.
Hàbitat Natural
Bona part de l’Àfrica al sud del Sàhara, des de Gàmbia i el Senegal fins a Etiòpia i Sud-àfrica.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
És una mangosta de mida mitjana i presenta una coloració bruna amb entre deu i quinze franges fosques a l’esquena que la diferencien de les altres espècies de mangostes. Les ungles de les extremitats davanteres estan més desenvolupades i són més corbades que les de les posteriors per poder excavar els caus on es refugia i per furgar el terra i buscar-hi els invertebrats que formen part de la seva dieta.
El seu hàbitat són les sabanes, els boscos oberts i les zones de matolls, generalment a prop de corrents d’aigua. És absent a les zones desèrtiques i semidesèrtiques i a les regions muntanyoses, tot i que a Etiòpia s’hi ha observat fins als 1.600 m d’alçària.
La seva alimentació és bàsicament insectívora, però també menja alguns fruits, petits vertebrats i ous d’ocell. Al matí el grup abandona els caus i es dirigeix a les àrees d’alimentació, on cada individu busca el menjar pel seu compte tot i que en ocasions poden col·laborar entre ells per capturar alguna serp o alguna presa més gran.
Normalment, només crien les tres o quatre femelles de categoria dominant del grup, que inhibeixen les de rang inferior. La reproducció es produeix de manera sincronitzada i les femelles acostumen a parir al mateix temps entre dos i sis cries cadascuna, que neixen cegues i amb poc pèl i poden ser alletades per qualsevol femella i són vigilades per tots els membres.
Quan el grup surt per alimentar-se, algunes femelles, i sovint també algun mascle adult, es queden vigilant els petits, que fins als deu dies d’edat no obren els ulls i no surten del cau fins a les quatre setmanes. A partir de la cinquena setmana ja comencen a acompanyar el grup i a menjar pel seu compte. Aquest període és el més perillós per als joves, i es calcula que només un 50% sobreviu als tres mesos d’edat.
És d’hàbits diürns i de costums gregaris, forma grups d’entre deu i vint individus però que poden arribar als setanta exemplars, amb una estructura social d’organització matriarcal i de comportament nòmada, que va canviant de zona cada dos o tres dies. Sempre mantenen el contacte entre ells i amb freqüència es posen drets sobre les potes del darrere per vigilar els voltants i detectar la presència de possibles predadors.
En cas de perill, emeten un crit d’alarma i fugen a refugiar-se en caus o entre la vegetació. Si no troben protecció a la rodalia poden formar un grup compacte, amb els individus més joves al mig, per defensar-se. Els animals més joves, els vells i els que tenen algun problema són protegits per la resta del grup.
És una espècie força comuna i abundant en bona part de la seva àrea de distribució.