Atles d’ocells nidificants autòctons
Atles d’ocells nidificants autòctons

Fa 15 anys es va començar el treball de camp de l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002, que va permetre descriure la distribució de 232 espècies, 21 de les quals no s’havien detectat en el primer atles. Des de les hores algunes espècies han esdevingut més abundants a Catalunya, com el picot garser petit, o més rares, com la terrerola vulgar; n’hi ha d’altres que han nidificat per primera vegada, com el xarxet marbrenc, o que han desaparegut, com l’alosa becuda. Ara, l’ICO es planteja un nou atles que permeti actualitzar la distribució de totes les espècies que nidifiquen a casa nostra. A més, permetrà per primera vegada conèixer amb precisió com canvien les distribucions de moltes espècies. Així doncs, aquest nou atles neix com una nova peça en l’estructura del seguiment dels ocells de Catalunya, i l’anàlisi del canvi en la distribució hi tindrà un paper protagonista.

Per tant, l’elaboració i publicació del nou Atles dels ocells nidificants de Catalunya amb dades recents i històriques de les espècies respecte a la nidificació, desperta un enorme interès en la comunitat naturalista i científica del país, això com d’arreu d’Espanya i la península ibèrica i fins i tot, d’Europa. L’objecte de la col·laboració de la Fundació Barcelona Zoo és contribuir en l’elaboració de l’Atles, donant suport financer en aquesta fase per a poder completar tot els treball de camp necessari de manera que es cobreixi tot el territori català, mitjançant la metodologia descrita. En posteriors fases també serà necessari aportar assessorament científic i suport tècnic.