Martinet blanc comú
És el més estilitzat dels nostres martinets, esvelt i amb el coll llarg. Pot disparar amb rapidesa i precisió per capturar amb l’esmolat bec els insectes, petits peixos i amfibis, que componen bàsicament la seva dieta. A l’època de zel llueix dues llargues plomes nupcials que surten de la nuca. Nidifica en colònies, sovint amb altres espècies d’ardèids, als boscos de ribera i a la vegetació espessa que envolta els aiguamolls
Hàbitat Natural
Centre i sud d'Europa, Àfrica, Pròxim Orient, sud d'Àsia, nord i est d'Austràlia, Nova Zelanda.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
Amb el coll llarg i el cos esvelt, és el més estilitzat dels martinets ibèrics. Les fines plomes nupcials de l’esquena, molt apreciades com a complement en la modisteria d’èpoques passades, van provocar una perillosa disminució de les poblacions.
Pròpia de boscos de ribera, prefereix masses d’aigua amb vegetació abundant. També s’adapta a zones agrícoles properes a l’aigua.
Hàbil pescador, la seva dieta es compon bàsicament de petits peixos, amfibis i insectes, encara que no desdenya crustacis, rèptils i micromamífers.
Al paleàrtic generalment comença la reproducció a principis de març, tot i que ja es poden trobar nius ocupats a mitjan febrer. Sol fer nius a terra, en arbusts, al canyar o en arbres de fins a 20 metres d’alçada, amb branques, branquillons i matèria vegetal de diversos orígens. En general nidifica colonialment, tot sovint associada amb altres espècies, essencial d’ardèids, com esplugabous o bernats pescaires. Pon entre un i set ous, que coven durant entre 21 i 25 dies ambdós membres de la parella. L’èxit reproductor és molt alt, ja que en alguns punts de la seva distribució gairebé el 90% de les postes són viables i donen lloc a polls que, entre quaranta i cinquanta dies després de néixer, abandonen el niu. Quant als juvenils que abandonen el niu, la tassa de supervivència descendeix ostensiblement cap al 50%.
Sedentari i no migrador, malgrat que durant l’època de dispersió poden fer moviments d’una certa importància.
La subespècie europea es troba en l’actualitat reduïda a poblacions disperses pels països mediterranis i l’Àsia Menor, però tenen els quarters d’hivern al sud d’Espanya i Àfrica, llevat del Sàhara i de les selves tropicals.
Les mesures de protecció de les quals gaudeix actualment han permès que l’espècie incrementi el nombre d’exemplars, encara que la seva expansió estigui limitada per la disminució de les zones humides.
Al Zoo de Barcelona ha estat reproduïda amb freqüència i s’han fet nombrosos alliberaments d’exemplars en diferents parcs naturals de Catalunya. A més, al recinte del Zoo hi ha una colònia silvestre d’ardèids en la qual crien cada any algunes parelles de martinets blancs.