Tortuga gegant d'Aldabra
Aquesta espècie era coneguda fins fa poc com a Geochelone gigantea. És originària de l’atol d’Aldabra, situat a l’oceà Índic, on encara hi ha una població de més de 150.000 tortugues salvatges. També ha estat introduïda a les mateixes Seychelles i en altres illes com la Reunió, Maurici o Zanzíbar.
És principalment vegetariana i s’alimenta d’herbes i de fulles de plantes baixes.
Hàbitat Natural
Atol d’Aldabra, a l’arxipèlag de les Seychelles.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
És un dels rèptils més grans que hi ha al món, ja que els animals adults assoleixen una longitud mitjana de 120 cm i un pes de 200 kg, encara que es coneixen exemplars excepcionals que han arribat a superar els 160 cm i els 400 kg. Es diferencia de l’única espècie amb la qual es pot confondre, la tortuga gegant de les Galápagos, per la presència d’una petita placa nucal que aquesta no té.
Té la pell d’un color gris fosc a negre, presenta una closca prominent i bombada, un llarg coll que l’ajuda a alimentar-se de les fulles dels arbusts i unes extremitats curtes i robustes. Les extremitats i el cap es troben coberts d’escates ossificades.
Amb un clima sec i inhòspit, al seu hàbitat de l’atol d’Aldabra no hi ha gaire vegetació, i les tortugues ocupen sobretot els boscos de mangles, on troben ombra i refugi, i les zones properes a la gran llacuna central, cobertes per grans extensions d’herba.
S’alimenten preferent d’herba, tiges i brots tendres. Curiosament, com que el menjar no és gaire abundant al seu restringit hàbitat, aquestes tortugues complementen el règim vegetarià amb la ingestió de la carn de les tortugues mortes de fa poc temps que troben mentre es desplacen d’un lloc a l’altre.
La maduresa sexual ve determinada per la mida més que per l’edat, per això la majoria dels individus es comença a reproduir quan assoleixen aproximadament la meitat de la mida total, normalment al voltant dels 25 anys d’edat. L’aparellament es produeix de bon matí o al capvespre, amb el mascle que puja sobre la closca de la femella i va fent empentes acompanyades d’un grunyit de forma intermitent, i es dóna principalment entre els mesos de febrer i maig. Les femelles fan la posta durant l’estació més seca, entre juny i setembre. Els nius són petits forats d’uns 25 cm de fondària que elles mateixes excaven amb les potes del darrere, encara que a vegades aprofiten les depressions protegides del terreny. El nombre d’ous varia entre 9 i 25 per niu i el període d’incubació oscil·la entre els tres i els vuit mesos depenent de la temperatura ambient.
D’hàbits diürns i terrestres, viu tant en solitari com en grups, els quals tendeixen a formar-se principalment en pastures obertes. Estan més actives durant els matins, moment en el qual estan cercant aliment. Caven caus sota terra o descansen dins de tolls d’aigua o fang per mantenir-se fresques durant la part més càlida del dia.
Encara que són característicament lentes i cauteloses, són capaces d'assolir una velocitat considerable, especialment quan se senten amenaçades.
Com que a l’atol no tenen depredadors, les causes naturals de mortalitat més importants d’aquests animals en el seu hàbitat natural són les elevadíssimes temperatures a què s’arriba durant les hores més caloroses del dia, així com les caigudes als nombrosos forats i escletxes que hi ha en el desigual substrat coral·lí, d’on no poden sortir. Val a dir, a més, que els habitants de les Seychelles no representen cap perill per a les tortugues, ja que les respecten perquè les consideren animals totèmics familiars i, fins i tot, les anomenen amb el simpàtic mot de “reina Malila”.
No és una espècie que avui es trobi en perill d’extinció, ja que es calcula que encara en sobreviuen més de 150.000 exemplars distribuïts de manera desigual en els tres illots que formen l’atol d’Aldabra. Però les amenaces sobre una única població localitzada en un petit territori sempre són presents i, per tant, es continua considerant una espècie extremadament fràgil.
