Calau de galtes argentades
Aquest calau habita els boscos de l’Àfrica oriental, en la franja que s’estén des d’Etiòpia fins a Zimbabue. Viu en petits grups familiars i s’alimenta de fruits, insectes, ous i fins i tot petits vertebrats com llangardaixos o petits ocells. És una espècie monògama, que fa els nius en forats d’arbres. La femella pon un o dos ous i roman al niu mentre dura el període d’incubació i la cria dels polls, on és alimentada pel mascle.
Hàbitat Natural
Selves en zones altes d'Etiòpia, sud del Sudan, Kenya, Tanzània, Moçambic i Zimbabwe
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
Aquest calau presenta una cresta de color crema que descansa sobre el bec i que té una longitud similar a aquest en el mascle i és una mica més curt a la femella. El plomatge és negre, amb la zona dorsal blanca, i el cap és negre pigallat de plomes argentades que li donen el nom.
Habita els boscos de l’Àfrica oriental, a la franja que s’estén des d’Etiòpia fins a Zimbàbue.
Viu en petits grups familiars i pot formar colònies molt nombroses a la recerca dels arbres fruiters on troben el seu principal aliment. A més de fruits, poden també menjar insectes, ous i fins i tot petits vertebrats com llangardaixos i petits ocells.
Com molts calaus, és una espècie d’hàbits monògams, que fa el niu a les cavitats dels arbres, on diposita d’un a dos ous que incubarà durant uns quaranta dies. El mascle alimenta la femella, que roman al niu mentre els pollets són petits. Els pollets romanen amb els pares durant uns tres mesos.
A excepció dels moviments clàssics en la cerca d’aliment, que de vegades poden ser força llunyans, se la considera resident a gran part de la seva àrea de distribució. Malgrat tot, algunes poblacions mostren uns hàbits més nòmades especialment durant l’estació seca.
És una espècie encara comuna en bona part de la seva àrea de distribució, malgrat que moltes poblacions han minvat considerablement els darrers anys a causa de la desforestació de la selva.
