Calau terrestre meridional
És l’espècie més gran de calau, amb més d’un metre d’altura i 6 kg de pes. És de costums predominantment terrestres i d’alimentació omnívora. Menja fruites i llavors i captura una gran varietat d’invertebrats, així com rèptils, micromamífers i polls d’altres aus. Aquest calau nidifica a forats d’arbre però, a diferència del que és la norma en la resta d’espècies d’aquest grup, el mascle no tapa amb fang l’obertura del forat on deixa la femella emparedada.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Àfrica central, oriental i del sud.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
És l’espècie més gran de calau i es distingeix fàcilment per ser tot de color negre, a excepció de les primàries de color blanc, i per mostrar unes parts nues a la cara i l’àrea del bigoti d’allò més sorprenents i conspícues d’un color roig molt viu. A la gola, presenta un sac gular vermell que pot inflar a voluntat i que li dóna un aspecte un pel estrafolari. Tant la femella com el mascle són molt semblants en mida i coloració, malgrat que aquesta presenta, a diferència del mascle, una coloració blava al sac gular.
Habita a la sabana africana, des de sabanes àrides fins a sabanes arbrades fins als 3.000 metres d’alçària.
Menja qualsevol petit animal que pugui capturar, normalment artròpodes, però també pot capturar preses majors com serps, granotes, llangardaixos, tortugues, rates, llebres o esquirols, especialment a l’estació seca. També menja fruits i llavors. Mata les preses colpejant-les amb el gran bec.
La reproducció és cooperativa entre els membres del grup, amb una parella dominant que es reprodueix i la resta de membres del grup que l’ajuden. Fa el niu en una cavitat a la soca d’un arbre o una paret rocosa que el mascle omple de fulles seques. La incubació dels ous, dos normalment, la fa la femella dominant, que és alimentada per la resta de membres del grup durant tot el procés. Els ous eclosionen asincrònicament, i el segon pollet que neix sol morir d’inanició.
Viu i caça en grups de dos a vuit individus normalment. És una espècie territorial i sedentària, i només les femelles joves solen dispersar-se en madurar sexualment.
Es troba en estat vulnerable a causa de l’humanització de molts dels seus territoris de cria. A Sud-àfrica ha perdut més del 70% del territori original els darrers anys. Actualment s’investiga la possibilitat de recol·lectar segones postes i criar-les en captiveri per introduir-les després a la natura.
