Bongo oriental
El bongo és un gran antílop que habita les selves plujoses de plana i de muntanya del centre i l'oest d’Àfrica. La subespècie oriental habita tan sols a Kenya. De costums crepusculars i nocturns, és un bon nedador que es troba sovint a prop de l’aigua.
Viu en parelles o en petits grups familiars i, malgrat la seva considerable grandària, a la natura passa fàcilment desapercebut gràcies a la coloració, aparentment vistosa, però que en realitat li serveix de perfecte camuflatge a la selva.
Programa de Cria
Hàbitat Natural
Kenya central.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Descobreix com són
Biologia
El bongo és el més gran de tots els antílops de selva. Els mascles poden assolir 1,30 m d'alçada, 2,50 m de llargada i més de 400 kg de pes. És també el més acolorit, ja que presenta un pelatge de tonalitat rogenca sobre el qual destaquen de dotze a catorze ratlles verticals blanques, una cresta dorsal també ratllada de color blanc i una sèrie de taques clares distribuïdes per la cara, el pit i les potes. Les banyes, espiralades en forma de lira, presents en ambdós sexes, poden arribar a mesurar un metre de llargària. Aquesta vistosa coloració els permet, en realitat, camuflar-se perfectament entre les tonalitats clares i obscures típiques de la selva densa on viuen.
El bongo oriental habita els boscos densos i les selves plujoses de muntanya del centre de Kenya, restant tan sols petites poblacions al Parc Nacional d’Aberdare, el Mont Kenya i les reserves de Mau Forest i Eburu Forest.
És un animal de règim vegetarià que s'alimenta d'herba, fulles d'arbres i arbusts, arrels, fruita que troba caiguda al terra de la selva i fins i tot escorça de diferents plantes.
La gestació és d'una mica més de nou mesos i neix una sola cria en cada part. La maduresa sexual de les femelles s'assoleix als dos anys i mig, mentre que la dels mascles és a partir dels tres.
D'hàbits crepusculars i nocturns, durant el dia es manté dins la més densa vegetació. Acostuma a viure en parelles i en petits grups familiars, encara que en els llocs on no és molestat pot formar petits ramats de fins a una vintena d'individus. Els seus predadors naturals més importants són els lleopards, les hienes tacades i els grans pitons, que poden capturar exemplars joves.
El problema més greu per a les poblacions és la caça directa per part de l’ésser humà i, sobretot, la destrucció del seu hàbitat natural, la selva. En el cas de la subespècie oriental és important també en el seu declivi l'aïllament de les petites poblacions que encara resten.
El Parc Zoològic de Barcelona participa en l'EEP de l'espècie.
