Cacatua sulfúria

Cacatua sulphurea

La cacatua sulfúria és endèmica de Sulawesi, Timor i altres illes de la Sonda. Viu en zones obertes amb arbres dispersos, terres de conreu i vores de boscos des del nivell del mar fins a zones muntanyoses de més de 500 metres d’altura. Nidifica en forats dels arbres i actualment es troba en greu perill d’extinció a causa de la captura excessiva per fer-la servir com a animal de companyia.

Hàbitat Natural

Sulawesi, Java, Timor i illes adjacents

Cacatua sulfúria
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill crític

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Psittaciformes
Família
Cacatuidae

Característiques físiques

350 g
Birth Weight:
33 cm
Fins a 40 anys

Biologia

Habitat
Bosc
Vida social
Gregària
Alimentació
Frugívora

Reproducció

Gestació
27
Dies
Cria
2 a 3

Descobreix com són

Biologia

Descripció

La cacatua sulfúria és un ocell de la família dels cacatúids –dins de l’ordre dels lloros i guacamais, psitaciformes– que es caracteritza per la coloració blanca nuclear a tot el plomatge, tot i que la cresta, erèctil i d’una certa mida, és de color groc, així com la part ventral de la cua i les galtes.

Hàbitat

Habita principalment boscos i camps oberts fins als 1.200 metres d’alçària a l’illa de Sulawesi, el Timor i les Sundes.

Alimentació

S’alimenta principalment de llavors i fruits.

Reproducció

L’època reproductiva comença el setembre i l’octubre, tot i que es coneix molt poc sobre aquest aspecte de la seva biologia. Construeix el niu en forats d’arbres, amb suficient matèria vegetal per condicionar l’espai, on pon entre dos i tres ous que coven tant el mascle com la femella durant períodes propers als 27 dies. Quant a la seva biologia reproductiva, només ha estat possible conèixer-la adequadament gràcies a exemplars mantinguts en col·leccions zoològiques.

Conducta

Formen grups grans tant per alimentar-se com per nidificar.

Estatus i programes de conservació

Es troba en perill crític d’extinció. Antigament comuna i força ben arrelada a les illes d’on és originaria, la captura indiscriminada d’exemplars per a col·leccions privades i el mercat de mascotes ha provocat el descens en picat d’aquesta espècie, que actualment compta amb menys de 7.000 exemplars en llibertat.