Cacatua blanca

Cacatua alba

És una espècie molt poc coneguda en estat salvatge, que habita les zones boscoses de les illes Halmahera, Tidore, Batjan i Obi, entre d’altres de l’arxipèlag de les Moluques. De costums molt arborícoles, se sol trobar en parelles o petits grups a les branques més altes dels arbres més grans del bosc. Tot i que fins fa uns anys era abundant, avui les seves poblacions han davallat molt i és difícil de veure.

Hàbitat Natural

Boscos de les illes Moluques

Cacatua blanca
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Psittaciformes
Família
Cacatuidae

Característiques físiques

500-630 g
Birth Weight:
46 cm
Fins a 30 anys

Biologia

Habitat
Bosc
Vida social
Gregària
Alimentació
Frugívora

Reproducció

Gestació
27-28
Dies
Cria
2 a 3

Descobreix com són

Biologia

Descripció

La cacatua blanca és un ocell de la família dels cacatúids, dins de l’ordre dels psitaciformes, que es caracteritza principalment pel color blanc nuclear a tot el plomatge. A les parts inferiors de les ales i la cua presenta un lleuger tintat grogós i l’arc orbital, que es troba desproveït de plomes, és de color blavós. Presenta una cresta considerablement llarga que pot eriçar cap endavant. Té la forma clàssica d’un lloro, tot i que força més robust i compacte.

Hàbitat

Habita principalment boscos primaris a poca alçària i en terrenys poc abruptes i planers de les illes Moluques.

Alimentació

S’alimenta principalment de llavors i de fruits, tot i que recents estudis demostren que pot complementar la dieta amb insectes d’una certa mida.

Reproducció

Generalment l’època reproductiva comença el maig, tot i que s’han registrat intents de nidificació abans i tot. Fa els nius en forats en arbres, on diposita entre dos i tres ous que cova durant un període d’entre 27 i 28 dies.

Conducta

És força solitària –generalment en parella– i només se l’ha registrat en contades ocasions en agrupacions més grans, però sempre de pocs individus.

Estatus i programes de conservació

Es troba en perill d’extinció. A causa de la pèrdua d’hàbitat i la captura d’ocells per al mercat de mascotes, aquesta espècie ha patit fortes davallades, fet que l’han fet passar en poc temps de situació vulnerable a situació de perill greu. Actualment es considera que, si continua el ritme d’explotació de l’illa i dels individus al mateix ritme, en pocs anys es podria trobar en una situació irreversible de cara a la seva conservació.