Rul-rul crestat
El rul-rul és un petit ocell d’hàbits terrestres, emparentat amb les guatlles, perdius i faisans, que viu als boscos i selves tropicals humides del sud-est asiàtic i les illes de Sumatra i Borneo. De dieta omnívora i costums solitaris, fa el niu a terra, amagat entre la vegetació, on diposita de 5 a 6 ous que incuba durant 18 o 19 dies. Presenta un clar dimorfisme sexual: la coloració dels dos sexes és força diferent i el mascle presenta una vistosa cresta vermella.
Hàbitat Natural
Sud-est asiàtic i illes de Sumatra i Borneo.
- Distribució / Resident
- Reproductor
- Hivernant
- Subespècies
Grau de risc
- Extinta
- Extinta en estat salvatge
- En perill crític
- En perill
- Vulnerable
- Gairebé amenaçat
- Preocupació menor
- Dades insuficients
- No avaluada
Taxonomia
Característiques físiques
Biologia
Reproducció
Biologia
El rul-rul crestat és un petit ocell d'hàbits terrestres, emparentat amb les guatlles, les perdius i els faisans. És un ocell d’allò més enigmàtic i feréstec, d’uns 25 cm d’alçada, que presenta un clar dimorfisme sexual: la coloració dels dos sexes és força diferent i el mascle, a més, presenta una vistosa cresta vermella. De fet, el mascle és completament blavós i negrós –tot i que el dors i carpó prenen tons olivacis i les ales són més aviat marronoses–, mentre que la femella és més aviat verdosa en tot el plomatge a excepció de les ales, marrons, i el cap, totalment gris.
Viu als boscos i selves tropicals humides del sud-est asiàtic i les illes de Sumatra i Borneo.
De dieta omnívora, aprofita les èpoques d’abundància de fruits per alimentar-se’n, mentre que, quan hi ha escassetat, aprofita per menjar insectes i llavors. De vegades s’associen amb porcs salvatges per aprofitar les restes de fruits que aquests consumeixen.
Els rul-ruls crestats fan el niu a terra, amagat entre la vegetació, on dipositen entre cinc i sis ous. El període d'incubació és de 18-19 dies i és dut a terme completament, des del principi fins al final, per la femella.
Solitari i resident en tota l’àrea de distribució.
Les poblacions es troben avui en perill d’extinció a causa principalment de la desforestació del seu hàbitat selvàtic. No gaudeix d’una atenció conservacionista gaire elevada als països d’origen, fet que la fan molt vulnerable a tota mena de destrucció del seu hàbitat.